skip to main |
skip to sidebar
Darrera la façana que anuncia el Forn de la Concepció ja no s'hi troba la botiga d'antany. De fet, ni tan sols s'hi troba l'edifici d'antany, que es va enderrocar amb l'obligació de conservar la decoració modernista exterior de l'antiga 'Panadería de la Concepción'. El resultat té quelcom d'estrany, com si haguessin enganxat un pegat a l'antiga a un edifici nou. Però almenys han conservat una de les decoracions modernista de botiga més vistosa de la ciutat. La va firmar Josep Suñé el 1900 i es troba al carrer Girona 74. I no hi trobareu pa sinó una empresa de prevenció de recursos laborals.
La majoria d'edificis contruïts al tombant del segle XIX al XX presenten un ric mostrari de detalls a les façanes, que molt sovint passen desapercebuts a la mirada en pla general i ràpida del vianant. Com aquesta careta que presideix l'entrada d'un edifici situat al xamfrà entre Trafalgar i Méndez Núñez, un rostre desafiant que guarda la clau de la casa.
Qui no vam conèixer el paisatge de la desembocadura del Besòs abans de la construcció de la central tèrmica de FECSA ens hem acostumat al paisatge perfilat per les tres xemeneies sense cap mena de rancúnia. Probablement, l'horitzó fa cinquanta anys, quan encara no s'havia aixecat tot aquest complex de ciment, era molt més blau, transparent i bonic. Però les rares persones a qui ens fascina el paisatge industrial tant o més que el natural estem encantades que els ciutadans i ciutadanes de Sant Adrià del Besòs votessinn en referèndum a favor de la conservació d'aquests tres gegants que acompanyen en els viatges en tren cap al Maresme. Ara la qüestió és què es fa amb aquestes tres carcasses mastodòntiques. Els adriencs també han reflexionat sobre el tema.
Sembla que l'afany de recaptar diner a través de les multes per part de les institucions públiques és quelcom molt actual. Però pintades com aquesta que es troba als pòrtics del Passeig de Picasso demostra que les multes a qui no respecta la normativa cívica ja existien fa anys...
Darrera aquesta façana hi han viscut fins desembre del 2008 els joves presos de Barcelona. La presó de la Trinitat Vella va tancar a finals de l'any passat en un procés de remodelació que vol, per una part, recuperar aquest espai pel barri, i per l'altra, anar renovant els establiments penitenciaris catalans. Els joves tancats a la Trinitat van ser traslladats a la més nova presó de Quatre Camins i aquest mes s'han iniciat els treballs d'enderrocament d'aquest edifici que es va aixecar els anys seixanta com a presó de dones gestionada per les "Cruzadas Evangélicas de Cristo Rey" que seguien les teories feixistes de psiquiatres de mal record com Vallejo Nájera que consideraven que les dones republicanes patien deformacions mentals per suposat molt pitjors que les dels homes amb les mateixes idees. Durant la democràcia la presó es va reconvertir per acollir els presos més joves que fins ara conviïen amb els adults i durant anys va formar el triumvirat penitenciari barceloní amb Wad Ras i la Model. Ara la Trinititat podrà reivindicar un nom de barri que per fi deixa de ser associacit quasi exclusivament a una presó.
Aquest lleó de pedra ara es troba al carrer Portal Nou però, com indica el panell informatiu situat a sota, va presidir durant anys la seu del Gremi dels Pellaires que es trobava al veí carrer dels petons, on hi ha gent que encara recorda les tines on s'adobaven les pells i omplenaven el barri d'aquella fortor tan difícil de soportar... El lleó era símbol d'altres gremis com demostren altres felins de pedra repartits per la ciutat...
