skip to main |
skip to sidebar
No és gran cosa la Creu que et trobes al capdamunt del Turó de la Creueta del Coll. No sé si va ser abans la creueta que va acabar batejant el turó o el nom del turó va portar a col·locar-hi una creu que s'adigués amb la denominació. Els encontorns tampoc no estan massa cuidats (tot i que el dia que hi vaig pujar hi havia un senyor segant les males herbes!) i sobta trobar allà dalt, a tocar, una casa d'aquestes autoconstruïdes. Impressiona la vista, sobretot del propi turó amb la queixalada que va suposar la pedrera. El Turó de la Creueta del Coll es pot visitar en una ruta pels sis turons, un dels vuit itineraris que es proposen per conèixer Barcelona a peu al Time Out Barcelona d'aquesta setmana.
Un, més fàcil de trobar, al petit Parc d'Apolo. L'altre apareix quasi per sorpresa en un revolt del carrer Palau-Solità. Dos trams d'aqüeducte del segle XIX mig amagats a Torre Baró i cosins germans dels dos trams que també quede a Ciutat Meridiana. Dues bones excuses per emprendre una ruta pels antics camins de l'aigua, del Rec Comtal a les antigues Cases de les Aigües, un dels vuit itineraris que es proposen per conèixer Barcelona a peu al Time Out Barcelona d'aquesta setmana.
Què hi fa aquest Modulor pintat a una paret mitgera de Travessera de Gràcia? En la tradició de Vitruvi i Leonardo da Vinci, Le Corbusier va intentar crear un cànon de proporcions humanes que li servís per aplicar als seus dissenys, i així arribar a assolir el seu gran objectiu d'aconseguir una arquitectura de mida humana. El Modulor, per exemple, va servir de base per la Cité Radieuse de Marsella, un dels projectes més aconseguits de l'arquitecta francès. Si aneu de visita a la Cité Radieuse veureu la representació del Modulor al vestíbul per manifestar que l'edifici es va construïr tot seguint aquesta regla antropomètrica. Però a Gràcia, què hi fa un Modulor?
Actualizació del 29/07/2011
Les naus són obra de Modest Fei i Estrada, el principal arquitecte de Sants, que les va construïr per als germans Climent el 1925.
Que boniques aquestes dues naus d'obra vista que es troben al carrer Comtes de Bell-lloc, una tapiada a l'espera que alguna empresa o institució li torni a donar vida, i l'altra reconvertida en un aparcament lúdic de quitxalla. No he aconseguit trobar qui va ser el seu arquitecte, només que va allotjar fa anys els tallers de l'empresa Volquetes Ibáñez.
L'ampliació del Palau de la Música a principis de segle va comportar que anés a terra l'Església de Sant Francesc de Pàola que hi havia al cantó (i de la qual no he estat capaç de trobar cap foto). L'arquebisbat va demanar a canvi que se'ls hi atorgués un altre espai per traslladar la parròquia. La nova església de Sant Francesc de Pàola, dissenyada per Tomás Ivars & Guillermo Maluenda, va entrar en funcionament fa pocs mesos a Diagonal Mar. El seu estil s'ha adequat a aquesta arquitectura del segle XXI que desprèn tota la zona. Crida l'atenció l'immens plafó metàl·lic que s'erigeix per sobre la porta, on s'hi poden llegir frases religioses vàries (he identificat alguna benaurança, com a molt) si hi passa la llum...
El de l'USAP de Perpinyà que s'ha proclamat guanyador de la Lliga francesa de Rugbi. A l'Avinguda Mistral trobem l'Escola de Rugbi de l'USAP Barcelona, un acord entre el club nord-català i l'històric BUC.
Als voltants del Turó de la Rovira es troben moltes cases autoconstruïdes. Als carrers Mühlberg, Turó de la Rovira, Marià Labernia... l'urbanització va ser improvitzada però amb els anys els veïns han aconseguit fer seva una zona de barri que no estava preparada per acollir-los. Als voltants del Turó de la Rovita trobem possiblement les millors vistes de la ciutat: tot el litoral marí però també tots els barris al peu del Tibidabo. Als voltants del Turó de la Rovira trobem cases com aquesta, un edifici construït tot imitant algunes tècniques gaudinianes com l´'ús del trencadís... Aquest edifici és també la seu de l'Associació de Veïns del Turó de la Rovira que s'enfronta a l'Ajuntament pel projecte del Parc dels Tres Turons que té previst expropiar la majoria de les seves cases per fer-hi una "zona verda". Un cop més l'Ajuntament sembla no trobar el punt intermedi entre haver menystingut durant dècades un barri al qual li han mancat moltes infraestructures i de sobte voler arreglar-ho tot perquè els barcelonins "facin seva" aquesta zona de forma que ara hi sobren els que hi han viscut tota la vida. Realment molesten aquests veïns? Sincerament, val la pena fer el passeig fins al Turó de la Rovira ara, on encara no tot ha estat excessivament arrenjat, hi ha vida de barri, una tranquilitat envejable, racons increÏbles i, com deia una veïna en un reportatge de TVC, això no s'ha transformat en un parc oficial "perquè hi portin a passejar i cagar els gossos".
Potser no arriba a l'encant de qualsevol riera de poble de La Selva, per exemple, però déu n'hi do que bonic que ha quedat el Rec Comtal d'ençà el seu arranjament. Només el trobem descobert a Vallbona, a pocs metres de la mina on neix a Montcada i Reixach, i l'aïllament del barri li permet que es mantingui com un racó tranquil on els ànecs es pasegen sense por que algú se'ls emporti per tirar-los a la cassola. Fins i tot un veí generós ha col·locat un cartell que resa "Se acepta pan para los patos" (sic) del qual penja la bossa recol·lectora just per sobre d'una menjadora. Queda pendent acabar d'arreglar un parell de pontets, que estan inutilitzats per unes tanques sense que quedi clar quan s'acabaran les tasques de millora... Perfecte per un pasejada fresca ara que arriba l'estiu...
Literalment, quatre gats. Perquè no tot han de ser celebracions multitudinàries blaugranes, la nit del diumenge dia 30 quatre afeccionats asturians, quatre, celebraven a Canaletes els triomfs dels seus equips a la lliga: l'Sporting de Xixón ha aconseguit manter-se a primera divisió i l'Oviedo pujar a segona B... Es veu que n'hi havia dos de cada equip i això que tradicionalment els de Xixón i els d'Oviedo es porten com el gat i el gos. Però a Canaletes han sumat forces...
