skip to main |
skip to sidebar
L'estatua del Parc de la Ciutadella no és l'única rèplica del Desconsol de Josep Llimona (l'original està salvaguardat al MNAC) que podem trobar a la ciutat. A Capitania en tenen una còpia que es va col·locar l'any 1940, després de restaurar aquest antic convent transformat en caserna al final de la guerra civil. Si no m'erro, encara existeix una quarta versió al Museu de Montserrat.
No és tan visible ni coneguda com la capella de la Baixada de Santa Eulàlia, però la patrona històrica de Barcelona té una altra fornícula en un altre carrer homònim, l'Arc o Volta de Santa Eulàlia. Aquí la figura està protegida per un vidre de robatoris com el que va protagonitzar la companya de la Baixada l'any passat, però ningú l'ha salvat dels empastifadors amb esprai. Diuen que a l'Arc hi havia la presó on va estar tancada i que per això el sol ja no vol iluminar aquest carrer excepte per la diada de la Santa...
No havia vist mai una placa de carrer en versió bilingüe, amb el nom amb què es coneixia durant el franquisme i que es va popularitzar tant que fins i tot va donar nom a una orquestra, i el de tota la vida (o per ser exactes, des de 1423) que es va recuperar amb la democràcia. Un interessant vestigi d'alguna decisió salomònica, pel que fa al nomenclàtor, de la transició?
Jo no sóc la Merce i prefereixo la V.O. (subtitulada en català, si pot ser).
