Els primers dúplexs

En el Time Out Barcelona d'aquesta setmana proposen diversos itineraris en autobús per descobrir la ciutat. Si no em faltés temps, m'agradaria perdre'm més sovint en un viatge en bus o en metro sense destinació definida com si fos un personatge d'un conte de Cortázar. Com que no sempre pot ser així, cal aprofitar altres ocasions què t'obliguen a agafar un bus concret, mirar per la finestra i fixar-te, per exemple, en el primer edifici que Josep Lluís Sert va firmar a Barcelona. Els pisos del carrer Muntaner es consideren els primers dúplexs que es van contruir a la ciutat. La seva estructura, estil i disposició resultaven totalment trencadors quan es va aixecar l'immoble, el 1929, any de fundació del GATCPAC. Fins al punt, que alguns edificis colindants, tot i ser posteriors, semblen molt més antics.

Els carrerons que s'enfilen per sobre el Passeig de la Bonanova amaguen moltes sorpreses. En una zona dominada per les institucions educatives de La Salle es troba aquest casalot modernista obra de Manuel Joaquim Raspall i Mayol. Aquest prolífic arquitecte va treballar en diferents estils, aplicacions arquitectònicas i localitats. Aquesta casa modernista, una de les seves primeres obres, sembla que es va construir per a Sofía Cuadros de Fournier i ara funcionaria com a residència religiosa. Raspall també té mostres d'edificis noucentistes i posteriors a La Garriga i l'Ametlla del Vallès. A Barcelona va firmar molts cinemes i teatres, com El Molino.

Modernisme amagat

Els actuals propietaris de la Torre Sant Jordi s'han escarrassat per mantenir-la mig oculta als vianants. I això que, situada en un carrer entre el barri del Coll i Vallcarca, no és que es trobi en un lloc de pas. Ni posant-te de puntetes a l'altre cantó del carrer arribes a veure molt més que l'esplèndida torratxa que desafia els arbres i l'alta tanca que amaga la major part de l'edifici. La Torre Sant Jordi és possiblement el segon millor exemple de l'arquitectura modernista de Salvador Valeri i Pupurull. Valeri té el mèrit d'haver signat un dels pocs edificis que s'admira més pel darrere que pel davant: la coneguda casa Comalat que s'encara a la Diagonal però ens fascina des del carrer Còrsega. És un d'aquells arquitectes que, potser perquè van arribar al Modernisme quan els grans mestres ja n'havien marcat les bases, resulta desconegut pel gran públic. I això que, per les fotos que he pogut veure dels interiors tant de la casa Comalat com d'aquesta Torre Sant Jordi, pocs altres noms van aconseguir portar aquest estil a tal grau de plenitud i d'exhuberància. No gaire lluny es troben altres exemples de l'arquitectura de Valeri i Pupurull, però aquests ja serien uns altres posts...