Avui he descobert la web de la Societat Catalana de Gnomònica quan buscava informació sobre aquest rellotge de sol. Tenen una base de dades consultable sobre els quadrants dels Països Catalans, però no hi he sabut trobar aquest que vaig fotografiar al Guinardó entre els 137! que inventarïen de Barcelona. El lema que aprofita amb humor la polisèmia de serenes, però, entenc que és un dels més habituals entre els rellotges de sol catalans.
Els actuals propietaris de la Torre Sant Jordi s'han escarrassat per mantenir-la mig oculta als vianants. I això que, situada en un carrer entre el barri del Coll i Vallcarca, no és que es trobi en un lloc de pas. Ni posant-te de puntetes a l'altre cantó del carrer arribes a veure molt més que l'esplèndida torratxa que desafia els arbres i l'alta tanca que amaga la major part de l'edifici. La Torre Sant Jordi és possiblement el segon millor exemple de l'arquitectura modernista de Salvador Valeri i Pupurull. Valeri té el mèrit d'haver signat un dels pocs edificis que s'admira més pel darrere que pel davant: la coneguda casa Comalat que s'encara a la Diagonal però ens fascina des del carrer Còrsega. És un d'aquells arquitectes que, potser perquè van arribar al Modernisme quan els grans mestres ja n'havien marcat les bases, resulta desconegut pel gran públic. I això que, per les fotos que he pogut veure dels interiors tant de la casa Comalat com d'aquesta Torre Sant Jordi, pocs altres noms van aconseguir portar aquest estil a tal grau de plenitud i d'exhuberància. No gaire lluny es troben altres exemples de l'arquitectura de Valeri i Pupurull, però aquests ja serien uns altres posts...
