I si la repetim de bell nou?

Xiulades a tort i a dret de gent de tot tipus a grups de tota mena, l'IC cagant-la amb el tema Noa fins al punt que ell mateixos se'n van adonar però ja no es podien tirar enrera, la cançó espantosa i enganxifosa de La vida és bella, l'ambaixador d'Israel que es creu que pot llançar acusacions d'antisemitisme i terrorisme com si fossin caramels de reis, la Dharma que són com la versió musical de la condemna de l'etern retorn, el Laporta xupant càmera, TVC disculpant-se per no sé què coi de la imitació del President, (no ho vaig comprovar així que no sé si aquest any els de la CAJEI han tornat a empastifar el patrimoni del país, Santa Maria del Mar i rodalies, amb pintades estúpides), i el pitjor de tot... els coloms s'han cagat sobre el pobre ruquet que cada any posem al balcó!
La Diada d'aquest any, i si la repetim de bell nou?

A la boca del drac

"Lo cimeral de l'arbre per abastar s'hi atansa
quan llest descaragola's lleig drac d'ulls flamejants
i en roda la gran cua brandant com una llança
tantost amb gorja i urpes li copsa ambdues mans."
Aquests versos del segon cant de L'Atlàntida de Jacint Verdaguer van servir d'inspiració a Antoni Gaudí per forjar el drac que defensa la porta d'entrada de la Finca Güell de l'Avinguda Pedralbes, forjat als tallers Vallet i Piquer. Segons l'estudiós Joan Bassegoda, l'estructura del drac segueix el dibuix de les constel·lacions del Drac i d'Hèrcules...
Bon Sant Jordi!

Una antiga cort de Les Corts

O més concretament una quadra, pel que deduïm del cap de cavall que presideix aquest edifici d'obra del Carrer de Morales que ara alberga un d'aquells infernals centres d'esbarjo per la mainada amb el nom encara més infernal de "Kangurocity". Les cavallerisses pertanyien a la família Comas, que es dedicava al transport de mercaderies per la ciutat quan el barri del Camp de la Creu encara mantenia una identitat rural i industrial que lluita per no esvair-se del tot.

La mitgera dels gats

Aquesta setmana el bloc celebra un any d'existència i el centenar de missatges publicats, així que és un bon moment per parlar de la imatge que il·lustra la capçalera. Des de fa anys la ciutat ha trobat diferents solucions per fer menys lletges les mitgeres, aquelles parets cegues que no s'han construït per viure de cara a l'exterior però de tan en quant acaben treient les seves grises pintes a la vista de tothom. L'habitual és recórrer al tompe-l'oeil o enganyatall, un mural o pintura que dóna la il·lusió de vida a una paret ben morta. Però darrerament hem vist altres solucions, com els cal·ligrames o petits jocs escultòrics. La mitgera dels gats que es troba entre el carrer Xuclà i Pintor Fortuny és un gran exemple de solució original per convertir un tros de paret en un racó encantador. L'artista Arnal Ballester hi va pintar uns simpàtics grafits felins el 1998 amb la col·laboració d'Illo Tatxe i Xavier Mas. L'arquitecte Joan Ballester Joan Casadevall , de l'estudi Gabinete del Color, va acabar d'arreglar la paret tot organitzant l'espai amb els panells de colors. I sense esperar-s'ho la mitgera dels gats ha esdevingut una de les imatges emblemàtiques de la ciutat... i d'aquest bloc.

El zoo de pedra

Potser arrecerats d'algun caçador, cèrvols i senglars s'amaguen en un lloc inesperat de la ciutat: els jardins de Vicens Vives que es troben entre els gratacels de La Caixa de la Diagonal. L'autor en va ser Frederic Marés qui, a part d'un museu, té el récord del major nombre d'escultures exposades a l'aire lliure a Barcelona. Els animals es van encarregar per guarnir el parc interior d'una "unidad urbana" construïda per la promotora Colonial el 1967. El jardins es deien aleshores Ignacio Vilallonga i els va firmar en Nicolau Rubió Tudurí. Els promotors ho venien com "un museo natural al aire libre (...) representando la fauna venatoria española en mármoles blancos, piedras oscuras y bronces". Les escultures ara estan força deteriorades el que li donen un encant un pèl sinistre a aquest singular zoo de pedra.

La pell del lleó

Aquest lleó de pedra ara es troba al carrer Portal Nou però, com indica el panell informatiu situat a sota, va presidir durant anys la seu del Gremi dels Pellaires que es trobava al veí carrer dels petons, on hi ha gent que encara recorda les tines on s'adobaven les pells i omplenaven el barri d'aquella fortor tan difícil de soportar... El lleó era símbol d'altres gremis com demostren altres felins de pedra repartits per la ciutat...

Gats amb domicili provisional

Al cor del Raval, mig amagat darrera unes reixes que garenteixen la tranquilitat dels habitants que hi resideixen, es troba el Jardinet dels Gats. Aquí acullen tots aquells petits felins abandonats del barri per tal d'evitar-los la dura vida del carrer. Els esterilitzen i vacunen, llestos per ser adoptats. Tot i que veient-los mandrejar a l'ombra sobre una catifa de flors de Tipuana, costa imaginar que trobin una llar més agradable. Tanmateix rebran encantats qualsevol proposta d'adopció. Per més informació: El Jardinet dels Gats.

Lo rat penat barceloní

Lo Rat Penat com a símbol iconogràfic s'associa sobretot a València. Però durant segles va ser una presència comuna, heretada de Jaume I, als escuts de tres de les capitals dels Països Catalans, Ciutat de Palma, Barcelona i València. Per raons que desconec només han conservat la imatge del simpàtic mamífer alat els valencians, però per Barcelona encara es poden trobar mostres de l'escut amb la rata pinyada. Com aquest de pedra que corona la font al centre de la Plaça Catalana, una rotonda a la part baixa del Guinardó que encara guarda certa funcionalitat i encant de les places antigues: sense massa guarniments serveix de punt de reunió dels veïns que busquen trobar-se a l'aire lliure a recer del sol (aquesta és una de les poques places de Barcelona on encara hi queden plàtans). Sobre la font no he trobat informació. La web de l'ajuntament dedicada a les fonts públiques ignora sense més explicacions el districte d'Horta Guinardó (amb els de Sant Andreu, Sant Martí i Nou Barris!)

Cargolada arquitectònica

On podeu anar a buscar cargols a Barcelona? Doncs al carrer Tamarit 89 i 91, cantonada Entença, a tocar del Paral·lel. Tot i que no es tracta de cargols de closca i babes, sinó de pedra i ferro, ocupant les baranes, enfilant-se pels balcons i trucant a la porta dels edificis del xamfrà. Al Time Out van explicar la llegenda que acompanya aquesta Casa dels Cargols. 

No tingueu por dels caimans: és l'hora de remullar-se!

Escultura de sorra a la Barceloneta, una de les moltes activitats que es poden dur a terme a les platges de la ciutat, tal i com es recull a l'especial Platges de la revista Time Out del 26 de juny al 3 de juliol.

Gats amb domicili fixe

Els propietaris de Pompeia protegien els seus habitatges amb un avís de "compte amb el gos" ("Cave canem"). Molts barcelonins, en canvi, prefereixen comptar amb gats com a vigilants de les seves llars. A l'antic casino de Sarrià, a Major de Sarrià amb el carrer Palets, s'hi troben diferents felins negres que, segons diuen, van colocar els propietaris per espantar els coloms que enbrutien el carrer i la façana. Al carrer de les Monges, quasi davant de la parròquia de Sant Pacià, una silueta felina es barreja amb les ombres del migdia sobre el llindar d'una porta.