dimarts, 23 de març del 2010

La sala hipòstila que no és de Gaudí



La sala hipòstila (sala amb un sostre pla aguantat per columnes típica de l'arquitectura egícpcia) més coneguda de Barcelona és la del Park Güell que sosté la famosa gran plaça central. En trobem una altra de més petita i amagada als Jardins de Ca N'Altimira, recuperats a principis dels anys 90. Aquest insòlit espai que sembla en etern procés de restauració (al principi s'hi feien exposicions) dóna una mínima idea de l'extravagància que devien tenir els jardins al complert: es parla de grotes amagades i canals inundats d'aigua per navegar-hi amb barqueta. Ara amb prou feines queda l'entrada a la sala i la font amb la que formen una mica de placeta, els dos ponts i clapes de vegetació frondosa. La Vanguàrdia parlava fa un any d'una amputació més per tal de construir una estació de la L9 però no he trobat més informació sobre el tema.

dilluns, 15 de març del 2010

L'ermita de l'altra patrona arraconada



A Santa Eulàlia l'ha salvat del menysteniment la seva tradició històrica, però la tercera patrona de Barcelona, Santa Madrona, sí que ha caigut en un oblit quasi absolut més enllà de la seva presència al nomenclàtor. Fins i tot la petita ermita a ella dedicada a Montjuïc està mig amagada i una reixa impedeix accedir-hi. Els veïns del Poble-Sec han recuperat celebrar-hi un aplec, tot i que no té lloc el dia de la santa, el 15 de març, sinó més endavant, quan el temps convida a pujar a Montjuïc i fer un dinar a l'aire lliure. La tradició diu que la màrtir Madrona va arribar ja morta en un vaixell que una tormenta va portar fins al nostre port. Els barcelonins van entendre que la santa volia que les seves despulles descansessin aquí i li van construir un monestir a Montjuïc que va passar mil vicissituds. L'ermita actual en senyala l'emplaçament, però és de nova contrucció, del 1754, ja que l'original va ser destruida a la guerra de 1714. Huertas explica que a principis del segle XX la va comprar la família Peris Mencheta i es va restaurar. S'ha d'estar atent per entrar-hi ja que només s'obre per l'aplec. No sé si encara hi van les dones casadores a pregar-li, o la gent que vol que plogui, com antany. També és difícil trobar avui en dia noies que portin el nom de la copatrona. De coneguda a mi només em ve al cap la cineasta amateur Madronita Andreu, la filla del doctor Andreu a qui es va dedicar el documental "Un instante en la vida ajena", i que va morir el 1982. També es deia que amb Santa Madrona arribaven les primeres orenetes a la ciutat... I és que ella tampoc no és la Mercè.

diumenge, 7 de març del 2010

Església pròspera


La parròquia de Santa Engràcia, construïda el 1928, no destaca per la seva bellesa arquitectònica. Tanmateix, aquesta església que va ser un dels primers edificis de la Prosperitat és tota una institució al barri. I no només per les seves tasques espirituals: la parròquia ha estat un element clau en les lluites veïnals que protagonitzen la història d'aquest racó de Nou Barris.