dimecres, 29 d’octubre del 2008

Els vidres són als gratacels de darrera

Cristalerías Planell era una de les dues grans fàbriques que van donar feina a molts habitants de Les Corts fins a mitjans del segle XX. L'altre era la fassina de Can Déu (i Mata). Va funcionar de 1913 fins a 1957, quan, pocs anys després de la mort de l'amo, en Leopoldo Planells, Hisenda la va tancar a causa dels deutes. Aquest estiu s'ha començat a enderrocar per acondicionar el gran solar que ocupava entre el carrer Anglesola, des d'on s'ha fet la foto, la Diagonal (entre les reixes de la porta s'entrelluca l'hotel Hilton), el c/ del Dr. Ibáñez i el c/ Vilamur. A l'espai buit el 2010 l'Ajuntament té previst traslladar la veïna llar d'infants Xiroi a més de construir una plaça i, per suposat, nous edificis.
No és casual que aquesta fàbrica que va ser importantísssima durant la primera meitat del segle XX estigués situada al carrer Anglesola. Aquesta via abans era coneguda com el carrer Major de Les Corts i recuperava el traçat en diagonal que unia aquest barri amb la carretera de Sarrià a Barcelona. Per aquí va passar el primer tramvia de Les Corts, amb el qual devien arribar molts treballadors de la fàbrica Planell. Tanmateix, ara fa pena passar per Anglesola. Primer el va escapçar la Diagonal. Després l'especulació immobiliària se'n va menjar un altre tros per construir-hi l'Illa literalment a sobre. Ara llangueix amb moltes cases ensorrades, altres a punt de ser-ho i vestigis del passat que podrien haver-se conservat millor. Perquè aquí encara es mantenia certa essència de Les Corts antigues que res tenen a veure amb aquest gran passeig comercial que és la zona nord del barri. Dubto molt que si el poeta Foix encara fos viu, escrivís quelcom així: "Quan passàvem, errants, davant la fàbrica de vidre, vaig voler resistir. Gaudeixo, ja d'infant, allà on el foc guspira..."

dimarts, 28 d’octubre del 2008

Quinze són quinze

El nomenclàtor no oficial de Barcelona perviu a través dels noms de locals comercials, establiments i associacions. Els Quinze és el nom amb que els veïns de tota la vida anomenen la cruïlla entre Passeig Maragall i Avinguda de Borbó, confluència dels barris del Guinardó, Torre Llobeta i el Congrés. Se l'anomena així perquè el tramvia que abans arribava fins aquí des de plaça Urquinaona, el 46, costava 15 cèntims, i qui volia seguir fins a Horta havia de pagar un suplement de cinc cèntims més. Així que els passatgers, quan demanaven el bitllet, deien que anaven "fins als 15". En aquesta zona també van existir fins 2003 les cotxeres de Borbó construïdes precisament per allotjar els transports que arribaven fins aquí. Un bar a Passeig Maragall 221 s'ha batejat en record d'"els quinze".

dimecres, 22 d’octubre del 2008

El tren de la mina


L’any 1855 es va construir una galeria subterrània per dur aigua des del pantà de Vallvidrera fins a Sarrià: la Mina Grott. A l’enginyer Carles F. Montañés se li va ocórrer que es podia fer passar un trenet per aquest túnel que transportés els cada cop més barcelonins que acudien a Collserola a gaudir del seu temps de lleure. Mig miniferrocarril subterrani pioner, mig atracció de fira, el trenet de la Mina Grott es va inaugurar el 1908 i es va tancar el 1916. No costa massa trobar l’entrada a la Mina Grott entre la vegetació del camí que ens du al pantà de Vallvidrera...
(Text sencer al resportatge aparegut al Time Out Barcelona. La Mina Grott també ha estat protagonista de l'especial sobre Collserola que aquesta revista ha publicat la setmana del 17 d'octubre).

divendres, 17 d’octubre del 2008

Antic camí de l'aigua


A Ciutat Meridiana, tot flanquejant el camp de futbol, perviu part de l'aquaducte que transportava aigua des de Collserola, en conret portava les famoses aigües de Montcada.

Actualització del 20/02/09
En Jordi PM plantejava si realment aquest aqüeducte portava aigua des de Montcada. Segons la informació que he trobat, va ser Ferran VII qui va concedir la llicència per explotar l'aigua de la mina de Montcada i a partir d'aquí l'any 1825 es va construir l'aqüeducte del que en queden restes a Torre Baró (espero dedicar-hi un post ben aviat) i a Ciutat Meridiana. Aquest arribava fins la Trinitat, on més tard d'hi van construir les infrastructures per la cloració i bombeig de l'aigua ja comentades en aquest bloc. Com sol se habitual en aquests casos, suposo que el traçat dels aqüeaductes devia seguir en part el camí del Rec Comtal, que segles abans havia portat l'aigua també des de Montcada a Barcelona.