dilluns, 17 de novembre del 2008

El gegant del pi fumava?


Em cauen simpàtics aquests Mistos. Sobretot si els enganxes en situacions de poesia brossaniana com la de la foto. Els van escampar la parella d'escultors pop Coosje van Bruggen i Claes Oldenburg, a qui els encanta col·locar per les ciutats reproduccions gegantines d'objectes quotidians: una pinça de la roba a Philadelphia , un cucurutxo de gelat caigut sobre un edifici de Colònia, una pala que s'ha deixat clavada en un parc de Nova York... Aquí els trobem a la Vall d'Hebron, a l'avinguda Vidal i Barraquer.

dissabte, 1 de novembre del 2008

El cul (pel qual li donen...)


Estàtua La República a la plaça Llucmajor. Obra de Josep Viladomat, aquesta escultura ha passat tants maldecaps i menysteniments com el règim al qual honora. De fet es tracta d'un homenatge a Francesc Pi i Margall, que va ser un dels presidents de la I República espanyola, que es va inaugurar l'any 1936, durant la Segona República, al Cinc d'Oros, l'encreuament entre el Passeig de Gràcia i la Diagonal que ara es diu oficialment Plaça Joan Carles I, cinismes del Nomenclàtor. O coherència, perquè un cop iniciada la dictadura i retirada l'estàtua republicana al mateix lloc se'n va aixecar una altra per celebrar la victòria franquista: és la figura femenina obra de Frederic Marés que encara roman a la cruïlla, davant de l'obelisc que va servir de peu a l'estàtua de La República. Mentrestant, s'ordena la destrucció d'aquesta escultura que tanmateix s'aconsegueix amagar a uns magatzems municipals fins la restauració de la democràcia. Un cop redescoberta, comença a moure's per Nou Barris, de la plaça Sóller a la seu del districte, fins que el 1990 se li adequa un emplaçament definitiu a la plaça Llucmajor. L'autor és Josep Viladomat, que també va esculpir altres figures ben conegudes de la ciutat com la de Pau Casals a l'avinguda del seu nom o la de Raquel Meller al Paral·lel... a més de l'estatua eqüestre de Franco que hi havia al Castell de Montjuïc... (i que ara deu haver anat a parar a algun magatzem?), que es va veure obligat a esculpir per compensar el seu passat republicà però mai no va arribar a signar.