dissabte, 1 de novembre del 2008

El cul (pel qual li donen...)


Estàtua La República a la plaça Llucmajor. Obra de Josep Viladomat, aquesta escultura ha passat tants maldecaps i menysteniments com el règim al qual honora. De fet es tracta d'un homenatge a Francesc Pi i Margall, que va ser un dels presidents de la I República espanyola, que es va inaugurar l'any 1936, durant la Segona República, al Cinc d'Oros, l'encreuament entre el Passeig de Gràcia i la Diagonal que ara es diu oficialment Plaça Joan Carles I, cinismes del Nomenclàtor. O coherència, perquè un cop iniciada la dictadura i retirada l'estàtua republicana al mateix lloc se'n va aixecar una altra per celebrar la victòria franquista: és la figura femenina obra de Frederic Marés que encara roman a la cruïlla, davant de l'obelisc que va servir de peu a l'estàtua de La República. Mentrestant, s'ordena la destrucció d'aquesta escultura que tanmateix s'aconsegueix amagar a uns magatzems municipals fins la restauració de la democràcia. Un cop redescoberta, comença a moure's per Nou Barris, de la plaça Sóller a la seu del districte, fins que el 1990 se li adequa un emplaçament definitiu a la plaça Llucmajor. L'autor és Josep Viladomat, que també va esculpir altres figures ben conegudes de la ciutat com la de Pau Casals a l'avinguda del seu nom o la de Raquel Meller al Paral·lel... a més de l'estatua eqüestre de Franco que hi havia al Castell de Montjuïc... (i que ara deu haver anat a parar a algun magatzem?), que es va veure obligat a esculpir per compensar el seu passat republicà però mai no va arribar a signar.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Penso que la restauració de l'estàtua (i del medalló de Pi i Margall que té als peus, està molt bé, i l'estructura metàl·lica està molt ben dissenyada. I penso que posar monuments significatius a Nou Barris també és un encert, ja que és una manera de visibilitzar que barcelona és tota la ciutat, no només el centre. Tot i això, no mereixerien l'estàtua i el medalló recuperar algun tipus de centralitat, pel que representen? I, si es deixa on és ara, no caldria fer més pedagogia de la importància simbòlica del conjunt?

Jo no sóc la Mercè ha dit...

Hola jordipm,
planteges un tema més que interessant i difícil de solventar: per una banda la instal·lació de l'estàtua aquí podria semblar una manera d'arraconar-la, per altra és injust que tot allò que ens sembla important hagi de situar-se dins del perímetre de l'Eixample. Potser hauríem de potenciar més els corrents centrífugs: anar més del centre cap als altres districtes...
gràcies i perdó pel retard en la resposta!