diumenge, 29 d’agost del 2010

Les (pen)últimes cases barates


Com el llogarret de l’Astèrix, la Colònia Castells ha resistit amb les seves modestes i petites cases blanques amagades entre estrets passatges a la progressiva invasió d’opulents edificis i grans centres comercials que afecta Les Corts. Però la menuda colònia fa mesos que viu una llarga agonia mentre es reubica els seus inquilins. El col·lectiu Salvem la Colònia Castells intenta parar la destrucció d’aquest indret singular a Barcelona i en els darrers anys, mentre es tapiaven algunes cases, ells n’han pintat i arranjat altres a més de revifar la Festa Major pròpia... (extracte del text publicat al Time Out Barcelona del 25 d'agost dins l'article dedicat a la Barcelona a punt de desaparèixer).

dimarts, 24 d’agost del 2010

(Parèntesi Madrid 1- Barcelona 0)







Un tanto a favor de Madrid pel que fa a la recuperació d'estacions fantasma de metro. Exemplar la restauració que ha fet el Metro de la capital d'Espanya de la mítica estació abandonada de Chamberí (la que sortia a 'Barrio' de Fernando León de Aranoa). L'han convertit en un petit museu que permet endinsar-se en l'atmòsfera del subterrani de fa dècades: han arreglat i mantigut tal i com eren anuncis i marquesines, mobiliari i cartells, fins i tot els avisos en paper enganxats a la pared! La il·luminació també és tènue com llavors i com que, almenys la dia que la vam visitar, no hi ha gaire fent, tot plegat manté un ambient fatasmagòric sobretot quan estàs sol a l'andana veint passar trens que no s'aturen a la teva estació.
(En un matx entre les ciutats Madrid també golejaria en qüestió de:
· la simpatia i professionalitat dels cambrers,
· la capacitat per mantenir els bars, cafès i bodegues de tota la vida, aquí no hem aguantat ni el Zurich i allà tenen "zurichs" a grapats,
· el bon gust de l'aigua de l'aixeta
· la calor més seca
· l'evident oferta museística
· l'evident oferta de transport públic
· la menor concentració (que no quantitat) de turistes, gràcies al fet de no disposar d'un centre històric tan marcat i petit com el nostre
·la vida al carrer per part de gent de tot tipus i totes les edats...

Barcelona podria remuntar en temes de:
· arquitectura en tots els sentits (ai, com es troba a faltar el gòtic i com sobren tots els corrents historicistes i les còpies a l'arquitectura francesa); potser només tenim a envejar el dissenys dels cinemes històrics...
· la mida humana de la ciutat (les capitals d'antics imperis de vegades se't cauen una mica a sobre amb les seves avingudes imponents, la Gran Via sembla segons com el decorat d'
Origen, o els edificis megalòmens, el Palau Reial deu ser l'edifici més lleig de l'Europa occidental després del Palau de Justícia que va fer construir Leopold I a Brussel·les)
· el mar (ai, pobre Manzanares)...
)

dimecres, 11 d’agost del 2010

Racionalisme a Vallcarca



A partir de la guerra civil, Ricardo de Churruca y Dotres apareixia sovint als papers pels seus negocis com a empresari, pels seus cognoms de sang i pels cognoms de la seva esposa, una tal Colón de Carvajal. No sabem si el senyor Churruca trobava a faltar que algú se'n recordés d'ell com un dels fundadors del GATCPAC i com a responsable d'alguns dels exemples d'arquitectura racionalista a Barcelona, com aquest edifici a la Plaça Mons que data de 1931-1934. Se'l coneix com a Casa Barangé, com un altre habitatge signat per Duran i Reynals a Pedralbes.