Lluna lectora

Tombona amb faristol incorporat als Jardins del Palau del Doctor Robert. Podria ser d'en Brossa, però no. Per llegir sota la llum dels estels. 

No tingueu por dels caimans: és l'hora de remullar-se!

Escultura de sorra a la Barceloneta, una de les moltes activitats que es poden dur a terme a les platges de la ciutat, tal i com es recull a l'especial Platges de la revista Time Out del 26 de juny al 3 de juliol.

Dansa al cinema

"És en el cinema on se celebra l'únic misteri absolutament modern" va sentenciar André Breton. És sabut que els surrealistes, i les avantguardes de principis del segle XX en general, van abraçar el cinema amb entusiasme apart de practicar-lo poc però radicalment. "Més m'estimo l'Edison" resava un cal·ligrama d'en Joan Salvat Papasseit. En el seu moment, cal dir que els cinemes no van abraçar, en canvi, amb gaire amor els surrealistes. El pobre mestre Luis Buñuel va patir atacs i tot a l'estrena de "L'age d'or". No sé si el nom d'aquest antic cinema ret homenatge al pare espiritual del surrealisme o algun homònim que no sabria situar. El Breton és un dels molts cinemes ja desapareguts que hi havia a Sarrià, juntament amb l'Edison, l'Spring o el Bonanova. Al Breton ara hi ha instal·lada una bonica escola de dansa, el Vàrium.

Localització: Jaume Piquet, 7

Sant Miquel viatger

Aquesta façana lateral de la basílica de la Mercè trenca amb el poc atractiu estil barroc de l'edifici consagrat a l'altra patrona de Barcelona. N'he descobert la història en un llibre més que recomenable: Edificis viatgers de Barcelona de Jordi Peñarroja (Llibres de l'Índex, 2007) on es ressenya la curiosa trajectòria de molts edificis de la nostra ciutat d'aquests que cada dia hi passem per davant (per exemple, aquesta foto està feta molt abans de llegir el llibre) i que fa uns segles es trobaven situats en altres localitzacions. Aquesta portalada renaixentista amb encara certs elements gòtics coronada per l'arcàngel Sant Miquel lluitant contra el dimoni era la façana de la ja desapareguda església de Sant Miquel que es trobava a la plaça del mateix nom rera l'Ajuntament. Relata Peñarroja que per motius no massa clars, el consistori revolucionari de 1868 va decidir enderrocar l'església però la façana es va conservar, desmuntar i traslladar al seu emplaçament actual el 1870. 

Situació actual: carrer Ample a tocar de la plaça de la Mercè

Data de construcció: 1516-1519 (traslladada el 1870).

Arquitecte: Jeroni Descoll

Constructors: Gabriel Pellicer i Pau Mateu

Escultor: René Ducloux

 

Filosofia de l'estructura d'una ex farmàcia modernista

Només el mosaic anunciador, el fanalet que feia funcions de creu en l'era preelèctrica, i el treball amb el ferro forjat romanen d'aquesta farmàcia modernista. Quan s'aixeca la persiana a dins hi trobem un altre negoci tèxtil com tants que n'hi ha per aquest barri. La Farmàcia sembla que es deia Viladot, es va obrir a tot encetar el segle XX i és obra de Fèlix Cardellach, conegut i estudiat pels seus treballs teòrics sobre enginyeria industrial. Filosofia de les estructures és el bonic títol d'una de les seves obres de culte. 

Localització: Ronda de Sant Pere cantonada Bailèn.

Ruïnes de luxe a l'Arrabassada

Les ruïnes de l'antic Hotel, Casino i Parc d'Atraccions de l'Arrabassada es troben en mig del boscatge de Collserola. Vestigis de l'opulència de finals del segle XIX i principis del XX, aquestes pedres permeten fer volar la imaginació per balconades suntuoses plenes de barcelonins engalanats, muntanyes russes d'infinits revolts i una ostentació del luxe que només podia acabar en fascinant decadència. Sens subte, el número u en la nostra llista particular dels llocs més fantàstics de la Barcelona Fantasma. També va aparéixer en el reportatge de Time Out dedicat al tema. 

Al web Fotos de Barcelona, dedicat a publicar imatges antigues de la ciutat comparant-les amb el seu aspecte actual, tenen disponible un ampli estudi sobre el Casino amb multitud de fotos del lloc. Fascinant! 

La bàscula de la fàbrica de xocolata

Estret, curt i fosc, el carrer Flassaders és un dels que més ha mutat dins tot el procés de modernització i desarrelament barrial del Born. Fa pocs anys gairebé ningú, fora dels veïns, s'endinsaba per aquesta travessa entre el Passeig del Born i Princesa que, tanmateix, va ser la seu de dues fàbriques de gran importància històrica: una, "La Seca", va encunyar moneda oficial fins el segle XIX. L'altra cuinava dolços. Flassaders ara està ple a vessar de botigues de mobles o roba de disseny i restaurants cool. Un d'aquests restaurants, La Báscula, que ofereix cuina vegetariana i multiculti, ha sabut reaprofitar amb molt de senderi l'antiga "Fábrica de Dulces P. Mauri" on s'hi cuinaven turrons i xocolates, com encara es pot llegir (amb dificultat, el carrer és tan angost que no ofereix persepectiva) encara a la façana. Al gran vestíbul d'entrada del local encara es veu perfectament la bàscula a peu de terra així com també antigues màquines xocolaters. L'empresa de caramels Mauri ara forma part del grup aragonès Lacasa. A Flassaders encara queda (si no ha tancat en els darrers mesos, l'últim cop que hi vaig passar tenia penjat el cartell de "es traspassa) la cafeteria i pastisseria Mauri, fundada el 1840 i, suposo, despatx de venda al detall de la fàbrica. Esperem que algú en sàpiga prendre el relleu sense canviar massa el seu encant modernista. 

Antiga estació d'auto-òmnibus

Als anys vint i trenta va existir una línia d'autobús que cobria el trajecte de la Plaça Lesseps al barri del Coll. Els propietaris del restaurant Casa Fausto han tingut a bé mantenir i restaurar el cartell de l'antiga estació de sortida, el local de la qual ara ocupen, on fins i tot encara està indicat el lloc de la sala d'espera. 

Situació: al carrer Funoses LLussà, a tocar del parc de la Creueta del Coll.