diumenge, 12 de juliol del 2009

De torre de les aigües a mirador

La va dissenyar en Pere Falquès, aleshores arquitecte municipal de Sant Martí de Provençals, per encàrrec de la companyia Aguas del Besós, que volia explotar les aigües d'aquest riu per distribuir-les al Poblenou. Però potabilitzar el líquid va resultar una empresa gens rendible, així que, després de canviar de mans un parell de cops, la torre va passar a formar part de les instal·lacions de Can Girona. Una placa col·locada el 2001 sobre els maons de la torre recorda les persones que van treballar en aquesta empresa, també coneguda com a Macosa, que va marcar el paisatge industrial del barri fins a 1993. Ara aquesta torre de les aigües està a l'espera de la rehabilitació que ha de dur a terme l'ajuntament per reconvertir-la en equipaments del barri i mirador. Esperem que també posin a l'hora el petit i auster rellotge que es veu al final de l'escala exterior.

4 comentaris:

Viatger ha dit...

Hola Eulàlia, t'haig de dir així ?

Veig que tenim afinitats entre els nostres blocs, gràcies per la teva aportació i benvinguda!

t'enllaço i et seguiré

Met ha dit...

Veig gairebé cada dia aquesta torre. És una llàstima que encara estigui mig desballestada, tot i ser el refernt del nou barri de Front Marítim, on aquesta i alguna xemeneia recorda als nous veïns que viuen a l'antic Manchester Català.

Dani ha dit...

Hola Eulàlia!

Sóc en dani d'altresbarcelones Aquest diumenge s'ha creat la Barcelonasfera i trobo que no hi pots faltar!

Si vols sumar-t'hi només cal que m'enviis una descripció del bloc de com a màxim 150 caràcters amb espais a danicortijo(arroba)altresbarcelones.com

http://www.barcelonasfera.blogspot.com

Jo no sóc la Mercè ha dit...

Hola Viatger,
gràcies, jo et segueixo habitualment encara que participo molt poc.

Met, aquesta sembla una d'aquelles obres de les que se'n parla molt durant uns dies i després no se sap què passa però queden aturades... a mi fins i tot em fa gràcia el rellotge que hi ha, que a penes es veu perquè ha agafat el mateix color rovellós dels maons...

Gràcies Dani per la invitació, ja t'escriure.