El diccionari només accepta la paraula bodega per referir-se al celler d'un vaixell. Tanmateix a Barcelona n'hi ha que anem de xiringuitos i de bodegues. Un celler, per servidora, es refereix a la cooperativa vinícola, el lloc de la casa on es guarden les ampolles o, en general, a qualsevol magatzem de vi. Però em costa molt anomenar celler a aquests establiments on es ven i serveix vi que encara resisteixen a la ciutat. Com aquest tan bonic del carrer del Clot. Al Time Out n'hem escollit 18. Ho són tots els que surten, però no hi surten tots els que són, ai. Em comentava una amiga que, al contrari del que havia passat amb cafès i bars antics, les bodegues aguantaven molt més a Barcelona que a Madrid. Que així continuï...
3 comentaris:
molt bé...anirem a la "bodega" i farem un vermutet...salut
Quan vinc a Catalunya una de les coses que carrego al cotxe és un parell de litres de vi ranci per cuinar: a Madrid és impossible trobar-lo, entre altres coses perquè com dius perque de bodegues i "expendedurías de vinos" tradicionals en queden poquíssimes.
Com a contrapartida, A Madrid el vermut, i molt significativament el de Reus, no ha deixat de ser mai una opció molt present a l'hora de l'aperitiu, mentre que a Barcelona tot just s'està recuperant després d'uns anys molt de baixa.
Per cert, l'entrada de l'etimològic de Coromines reivindicant celler per bodega és de les seves més airades. Sembla que el mestre de Pineda tampoc gaudia gens ni mica de les bodegues. I...fantàstic l'article del Time Out! Si n'hauré passat de tardes solitàries i d'amagatotis, llegint i escrivint a la Bodega Montse...
Gran blog fins i tot pels que no sóm de Barcelona, és descobrir-la amb una altra mirada, original, gràcies.
Publica un comentari a l'entrada