Actualització II: ai, un altre cop entre dubtes. A Tot Barcelona, en Miquel també treu una entrada sobre aquesta casa. Ell va poder parlar amb el propietari in situ i li va donar el nom d'un altre arquitecte...
Actualització: la Mireia Grau, propiètaria de la finca, ens informa des dels comentaris que l'edifici és obra de Bonaventura Conill, l'arquitecte que ha deixat més petja a Vallvidrera. També són seves la preciosa estació del Funicular i aquella casa que fa cantonada al carrer de l'Església (de la qual precisament es comenta a Patrimoni Arquitectònic que té elements d'estil secessionista. N'he de penjar fotos. Aquesta casa, però, no apareix a la web de l'ajuntament de Patrimoni...
Text del 30/04/2010
El passat 13 de març els veïns de Vallvidrera participaven en una consulta on es preguntava "Creus que un govern des de la muntanya milloraria la gestió i els serveis de Collserola?". Hi va participar un 38,65% del cens del qual un 98,5 % es va decantar pel sí. No crec que la pregunta permeti afirmar rotundament que una bona part dels habitants de Vallvidrera vulguin independentizar-se de Barcelona però sí que els resultats manifesten el gran descontetament d'un barri amb necessitats específiques que se sent abandonat pel consistori municipal. L'Associació de Veïns de Vallvidrera us n'informarà millor que jo...
Perquè a Vallvidrera vaig trobar un altre tipus de Secessionisme que no he pogut ratificar de cap manera (en una recerca ràpida i només on-line). Entre el camí del Pantà i Santa Maria s'albira entre el boscatge una bonica casa el disseny de la qual recorda algun dels corrents modernistes centre-europeus que s'allunyaven de les floritures i el sobrecarregament decoratiu i apostaven per les línees sòbries, com és el cas del Secessionisme Vienès. Però la veritat és que no tinc ni idea de qui va ser l'arquitecte o a quina època es va construir... Qualsevol pista serà benvinguda.
8 comentaris:
He mirat el catàleg del patrimoni arquitectònic i no he sabut trobar-la. Apareix, naturalment, el conjunt del pantà i la casa del guarda, que són d'Elies Rogent. Em sap greu no poder-te ajudar...
Gràcies Gerard, la casa té tot l'aspecte de no estar registrada en cap catàleg (de fet, no sé fins a quin punt és més "nova" del que el seu estil podria fer sospitar), el que la fa encara més misteriosa...
No et pensis! El catàleg del patrimoni de l'Ajuntament té registrades cases gairebé insignificants, prova de què el document està fet amb seny. El misteri em devora. No deixis d'informar si trobes alguna cosa!
Hola,
casualitats de la vida: sóc la propietària de la casa. Té molta història al darrera. La va construir el meu re-rebesavi per la seva filla. és del 1906. està catalogada. Ara no recordo el nom de l'arquitecte però ja te'l buscaré i t'ho diré. tenim els plànols originals i tot un historial fotogràfic de les etapes "vitals" de la casa...moltes!
Hola Mireia,
quina il·lusió! Em sembla que és el primer cop que aquí escriu la propietària d'un dels edificis comentats. M'encantaria saber el nom de l'arquitecte de la casa i qualsevol història que l'acompanyi. Aquest blog no deixa de ser una mena de recull de notes sobre racons de Barcelona per part d'algú que no és experta ni en arquitectura, ni urbanisme ni res similar... però tot el que ens permeti conèixer millor la ciutat...
Hola,
l'arquitecte: Bonaventura Conill. Crec que va fer altres coses per Vallvidrera. Intentaré fer fotos dels plànols originals de la façada i si surten bé, els adjuntaré.
Mireia
Moltes gràcies Mireia!
Els plànols de l'edifici els signa el mestre d'obres Ramon Ribera qui la va construir per al senyor Joan Grau el 1908
És pobable que Ribera signés en nom de Calvet que era l'arquitecte municipal i no podia realitzar obres civils.
(Valentí Pons Toujouse
http://vptmod.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada