Espècie en extinció, els rellotges de sol eren habituals en masies i cases pairals. A Barcelona encara se'n poden trobar un grapat, com aquest esgrafiat en un casalot del segle XVII, un dels més antics de Nou Barris, al passatge de Pi i Molist, 15.
Al port de Barcelona hi ha ancorat en Samy, un vaixell de càrrega en desús del qual els seus responsables se'n van desentendre. Abandonat i inutilitzat, el Samy va recobrar momentàniament la vida quan va servir d'escenari de la pel·lícula "Cargo" (Clive Gordon, 2005) on en Daniel Brühl encarnava a un polissó que patia la vida dura del mar. El Samy també va veure com els seus antics mariners aguantaven abord tot esperant uns sous que mai no van arribar. I és que aquest vaixell representa la cara més fosca de la vida marinera.
El Samy també va ser un dels protagonistes d'un reportatge del Time Out Barcelona
Una de les poques empreses autòctones de begudes gasoses que ha aconseguit mantenir-se al mercat tot i la competència de les grans marques nord-americanes és Sanmy. L'origen de Sanmy, ara amb seu a Terrassa, és una fàbrica de sifons que es trobava a l'avinguda Roma 105, on actualment hi ha un taller mecànic. Com a vestigi dels orígens de la Sanmy, fundada pels avis de l'actual president Santiago Puértolas, els germans aragonesos Santiago i Francisco Puértolas, encara podem admirar el simpàtic sifó que identificava la fàbrica Puértolas amb un rellotge que funciona a l'hora. Un bon indicador per saber l'hora del vemut, tema de portada de la revista Time Out del 22 al 28 de maig.
Els propietaris de Pompeia protegien els seus habitatges amb un avís de "compte amb el gos" ("Cave canem"). Molts barcelonins, en canvi, prefereixen comptar amb gats com a vigilants de les seves llars. A l'antic casino de Sarrià, a Major de Sarrià amb el carrer Palets, s'hi troben diferents felins negres que, segons diuen, van colocar els propietaris per espantar els coloms que enbrutien el carrer i la façana. Al carrer de les Monges, quasi davant de la parròquia de Sant Pacià, una silueta felina es barreja amb les ombres del migdia sobre el llindar d'una porta.
El títol d'aquest bloc està manllevat d'una campanya duta a terma per la ciutadana Laia Orta el 2007 per reivindicar el paper de Santa Eulàlia com a patrona històrica de Barcelona, rol menystingut per la preponderància de la seva colega, la Verge de la Mercè.