Avui he descobert la web de la Societat Catalana de Gnomònica quan buscava informació sobre aquest rellotge de sol. Tenen una base de dades consultable sobre els quadrants dels Països Catalans, però no hi he sabut trobar aquest que vaig fotografiar al Guinardó entre els 137! que inventarïen de Barcelona. El lema que aprofita amb humor la polisèmia de serenes, però, entenc que és un dels més habituals entre els rellotges de sol catalans.
Espècie en extinció, els rellotges de sol eren habituals en masies i cases pairals. A Barcelona encara se'n poden trobar un grapat, com aquest esgrafiat en un casalot del segle XVII, un dels més antics de Nou Barris, al passatge de Pi i Molist, 15.
Una de les poques empreses autòctones de begudes gasoses que ha aconseguit mantenir-se al mercat tot i la competència de les grans marques nord-americanes és Sanmy. L'origen de Sanmy, ara amb seu a Terrassa, és una fàbrica de sifons que es trobava a l'avinguda Roma 105, on actualment hi ha un taller mecànic. Com a vestigi dels orígens de la Sanmy, fundada pels avis de l'actual president Santiago Puértolas, els germans aragonesos Santiago i Francisco Puértolas, encara podem admirar el simpàtic sifó que identificava la fàbrica Puértolas amb un rellotge que funciona a l'hora. Un bon indicador per saber l'hora del vemut, tema de portada de la revista Time Out del 22 al 28 de maig.
El títol d'aquest bloc està manllevat d'una campanya duta a terma per la ciutadana Laia Orta el 2007 per reivindicar el paper de Santa Eulàlia com a patrona històrica de Barcelona, rol menystingut per la preponderància de la seva colega, la Verge de la Mercè.