Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barri: Vilapicina i la Torre Llobeta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barri: Vilapicina i la Torre Llobeta. Mostrar tots els missatges

dijous, 30 de desembre del 2010

Alfil o torre d'aigua? (o quan els altres contesten II)


Fa més d'un any que aquesta foto reposava a l'arxiu després que busqués, infructuosament, informació sobre què devia ser aquesta mena d'"alfil" gegant que m'havia trobat de forma inesperada tot passejant per Vilapicina. No fa gaire en Miquel va penjar la resposta al seu blog Tot Barcelona. Aquesta torre d'aigua (no entenc com no hi havia caigut) és la quarta que es va construir per distribuir l'aigua de la mina de can Travi. Les altres tres que, al contrari d'aquesta, són de maó vist, també s'han restaurant en els darrers anys. Un dia n'haurem de seguir la ruta.

dilluns, 13 d’abril del 2009

Resistència gòtica al polígon


Es va construir com una torre senyorial, va perviure amb funcions de masia quan tot això eren camps, va estar a punt de desaparèixer a mitjans del segle XX quan el seu estat era ruinós, i finalment es va restaurar i habilitar com a centre cívic i biblioteca. La Torre Llobeta, amb les seves finestres de diferents estils gòtics (algunes originals, altres reciclades d'edificis enderrocats al segle XIX), perviu enmig d'un dels polígons urbans construïts després de la Guerra Civil espanyola al qual dóna nom. Ara està envoltada de pisos. Durant segles va restar aïllada a l'antic terme de Santa Eulàlia de Vilapicina, en el camí d'Horta a Sant Andreu.

diumenge, 6 d’abril del 2008

Un passatge de boniques cases barates


Al llarg de la dècada dels vint del segle passat al nostre país es va impulsar la construcció de les anomenades cases barates, destinades a allotjar tota una nova onada de població obrera que arribava a unes ciutat cada cop més industrialitzades. Moltes d'aquestes construcciones eren promogudes per cooperatives i associacions obreres. Aquest va ser el cas del Passatge de l'Esperança, que es troba entre la plaça Virrei Amat i el carrer d'Arnau d'Oms, impulsat per la Cooperativa de Carregadors i Descarregadors de Cotó. A una de les entrades del passatge, el 1953 s'hi va col·locar una placa en record de Lluís Jover i Castells, "el insigne benefactor de este grupo de casas", en motiu del vinticinquè anniversari de la seva construcció (1928-1953, tot i que les cases que porten esgrafiat l'any de construcció indiquen el 1927). Les façanes han estat restaurades recentment i el passatge llueix un aspecte ben colorista. Les cases es van dissenyar cadascuna amb una personalitat pròpia però mantenint un estil homogeni. Les reformes recents han paliat alguns dels problemes de la seva construcció, com les contínues inundacions que patien.