Pompeu Fabra no anava de bodegues

El diccionari només accepta la paraula bodega per referir-se al celler d'un vaixell. Tanmateix a Barcelona n'hi ha que anem de xiringuitos i de bodegues. Un celler, per servidora, es refereix a la cooperativa vinícola, el lloc de la casa on es guarden les ampolles o, en general, a qualsevol magatzem de vi. Però em costa molt anomenar celler a aquests establiments on es ven i serveix vi que encara resisteixen a la ciutat. Com aquest tan bonic del carrer del Clot. Al Time Out n'hem escollit 18. Ho són tots els que surten, però no hi surten tots els que són, ai. Em comentava una amiga que, al contrari del que havia passat amb cafès i bars antics, les bodegues aguantaven molt més a Barcelona que a Madrid. Que així continuï...

"Get Drunk Cheap"

Sense comentaris...

La resurrecció del Velódromo

S'ha fet esperar. En una entrada del març de 2008 anunciàvem la reobertura del Velódromo per l'estiu d'aquell mateix any, però no ha estat fins el juliol d'aquest 2009 que el mític bar del carrer Muntaner no ha tornat a aixecar la persiana. En el tastet del local que Moritz ens va oferir abans de l'obertura definitiva, vam poder comprovar com la restauració s'ha efectuat, segons el promès, amb una fidelitat a l'estructura, mobiliari i aroma originals digne de lloança. Ara només cal tornar-lo a omplir com abans i enyorar que no s'hagin dut a terme altres recuperacions com aquesta a Barcelona, ciutat que ha perdut els seus cafès clàssics com poques altres...

Quinze són quinze

El nomenclàtor no oficial de Barcelona perviu a través dels noms de locals comercials, establiments i associacions. Els Quinze és el nom amb que els veïns de tota la vida anomenen la cruïlla entre Passeig Maragall i Avinguda de Borbó, confluència dels barris del Guinardó, Torre Llobeta i el Congrés. Se l'anomena així perquè el tramvia que abans arribava fins aquí des de plaça Urquinaona, el 46, costava 15 cèntims, i qui volia seguir fins a Horta havia de pagar un suplement de cinc cèntims més. Així que els passatgers, quan demanaven el bitllet, deien que anaven "fins als 15". En aquesta zona també van existir fins 2003 les cotxeres de Borbó construïdes precisament per allotjar els transports que arribaven fins aquí. Un bar a Passeig Maragall 221 s'ha batejat en record d'"els quinze".

Bar Velódromo

Quan l'any 2000 el bar Velódromo va abaixar les persianes sobre els seus grans finestrals molta gent temia que hagués caigut un dels darrers bars-cafès que mantenia una estètica i caliu "d'abans": les taules de marbre, els billars a l'altell de dalt, el rellotge dels anys trenta, les parets fumades... Sembla que aquest estiu el bar tornarà a obrir les portes impulsat per l'empresa cervesera Moritz, la seva nova propietària, i amb el cuiner Carles Abellan (el creador de Comerç 24 i Tapaç 24) com a xef estrella preparant les tapes. Diuen que n'han mantingut la decoració i s'han limitat a restaurar-lo...

El bar va ser fundat per Manuel Pastor, un gran afeccionat al ciclisme, primer el 1910 en un emplaçament proper i a partir del 1933 en aquests baixos del carrer Muntaner. El nom també podia fer referència a un velòdrom de fusta de vida efímera que l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall (el de El Molino)  va construir el 1909 en una localització propera, el Velòdrom dels Sports. 

En els seus incis el Velódromo funcionava coma restaurant obert les 24 hores. El 1945 es va veure obligat a reconvertir-se en cafè exclusivament. I en un dels preferits de la ciutat per trobades i tertúlies: la penya motorista de Barcelona o el club ciclista del Tibidabo per exemple el converteixen en seu de les seves reunions.

El Velódromo va superar l'època del disseny i la mort del seu fundador. Però el seu fill Manuel Pastor no sentia la mateixa dedicació pel local que havia mostrat el seu pare i finalment el va acabar tancant i venent. A veure com es desperta el nou Velódromo...

Localització: Muntaner 213