Camí de l'aigua... sense aigua

Les restes d'aqüeducte a Ciutat Meridiana no són les úniques a la ciutat ni a Nous Barris. A l'actual Parc Central de Nou Barris, a una zona coneguda tradicionalment com a Can Carreres, també han integrat part d'un aqÜaducte en desús, construït el 1869 per portar aigua de Dosrius, al Maresme, fins a Barcelona. La foto està presa durant les restriccions d'aigua de l'estiu de 2008, així que esperem que ara doni una imatge menys dessolada.

El cul (pel qual li donen...)

Estàtua La República a la plaça Llucmajor. Obra de Josep Viladomat, aquesta escultura ha passat tants maldecaps i menysteniments com el règim al qual honora. De fet es tracta d'un homenatge a Francesc Pi i Margall, que va ser un dels presidents de la I República espanyola, que es va inaugurar l'any 1936, durant la Segona República, al Cinc d'Oros, l'encreuament entre el Passeig de Gràcia i la Diagonal que ara es diu oficialment Plaça Joan Carles I, cinismes del Nomenclàtor. O coherència, perquè un cop iniciada la dictadura i retirada l'estàtua republicana al mateix lloc se'n va aixecar una altra per celebrar la victòria franquista: és la figura femenina obra de Frederic Marés que encara roman a la cruïlla, davant de l'obelisc que va servir de peu a l'estàtua de La República. Mentrestant, s'ordena la destrucció d'aquesta escultura que tanmateix s'aconsegueix amagar a uns magatzems municipals fins la restauració de la democràcia. Un cop redescoberta, comença a moure's per Nou Barris, de la plaça Sóller a la seu del districte, fins que el 1990 se li adequa un emplaçament definitiu a la plaça Llucmajor. L'autor és Josep Viladomat, que també va esculpir altres figures ben conegudes de la ciutat com la de Pau Casals a l'avinguda del seu nom o la de Raquel Meller al Paral·lel... a més de l'estatua eqüestre de Franco que hi havia al Castell de Montjuïc... (i que ara deu haver anat a parar a algun magatzem?), que es va veure obligat a esculpir per compensar el seu passat republicà però mai no va arribar a signar.

L'església enfonsada de l'antic Mental

Rera l’actual seu del districte de Nou Barris es troba una església en runes que s’enfonsa literalment en el que ara s’anomena Parc Central de Nou Barris. El quadre resulta força espectacular: es deixa enrerra la part restaurada de l’antic Hospital Mental reconvertit en edifici de serveis pels barris i ens trobem com la seva part posterior, ocupada per la Guàrida Urbana, encara no ha estat arreglada. Enfilant-se per sobre l’edifici hi veiem l’antiga masia de Ca n’Ensenya, també recuperada pel districte i aquesta misteriosa església enfonsada.

El responsable tant de l’església com de l’hospital psiquiàtic al qual servia va ser l’arquitecte Josep Oriol Bernadet, lligat també a dues altres edificacions amb funcions mèdiques: l’Hospital i casa de Beneficiència de Sabadell i el balneari de la Puda a Montserrat. A Oriol Bernadet caldria fer-li justícia algun dia: tot i que el Mental s’ha recuperat en part, l’església és evident que està deixada de la mà de Déu i dels homes; el balneari montserratí és un dels llocs del nostre territori que, tot i mantenir-se en bon estat, resta totalment abandonat, i la Casa de Caritat sabadallenca es va enderrocar els anys setanta per ampliar la plaça de l’Alcalde Marcer. Un altre dels edificis que va firmar Bernadet va ser Can Ricart...

En un DOGC d'abril de 2005 es publicava el següent: "Es preveu la rehabilitació de l'antiga Capella de l'Institut Mental en les condicions que defineixi la fitxa corresponent del PE de Protecció del Patrimoni, i l'eventual ampliació per allotjar-hi la parròquia i els serveis parroquials, actualment ubicats en dependències fora d'ordenació".

Localització: c/ de Marie Curie

Arquitecte: Josep Oriol Bernadet

Any: 1889