Gates romanes

Abans de la inauguració de la Via Sepulcral Romana, la necròpolis de l'antiga Barcino que ha recuperat el Museu d'Història de la Ciutat, dues gates convivien tranquil·lament amb les restes funeràries. Ara fa mesos que no se les veu. Aquestes ruïnes que es van descobrir a la Plaça Vila de Madrid al 1954 són el vestigi d'un dels antics camins d'entrada a la ciutat a les vores del qual s'alineaven les tombes entre els segles I i III d.C. Ara es poden visitar a través del MUHBA. Però trobem a faltar les inquilines felines.

Cementiri de barri alt

Les diferències de classe no només es fan notar en vida. Els cementiris també són una bona mostra dels perfils socials dels habitants de la ciutat. Per exemple, el de Sant Gervasi, inaugurat a la segona meitat del segle XIX, és un dels més selectes de Barcelona, recollit i ple de filigranes escultòriques que embelleixen tombes i panteons, i parlen del poder adquisitiu del seus residents. Apart, disposa d'una esplèndida vista sobre la ciutat.
Més informació al reportatge Barcelona fa por al Time Out Barcelona.

El cementiri de Sant Genís dels Agudells

No el trobareu a cap de les rutes oficials dels cementiris de la ciutat, perquè el de Sant Genís dels Agudells és l'únic cementiri en funcionament a Barcelona que no depèn de l'Ajuntament sinó de la seva parròquia. Sant Genís va ser una de les parròquies inicials de Barcelona: la primera esglèsia va ser consagrada el 931 i el 1028 ja era parròquia. L'edifici actual, fruit d'una restauració duta a terme el 1671, conserva una estructura romànica i uns suposats vestigis preromànics en forma de grafitti de peix paleocristià en un dels murs. Més que en el valor arquitectònic la gràcia de l'església, la parròquia i el cementiri de Sant Genís es troba en l'encant del seu conjunt, que conserva cert aspecte de poblet de muntanya... si sabem abstreure'ns de les torres made in Porcioles que la rodegen. El petit cementiri està molt ben cuidat i té uns bones vistes al Tibidabo. Hi va ser enterrat Manuel Carrasco i Formiguera quan, en retornar el seu cadàver de Burgos, l'autoritat franquista li va negar sepultura al cementiri municipal de Montjuic, on fa pocs anys va ser traslladat finalment. També el fundador de les festes de Sant Medir, Josep Vidal i Granés... I altres ciutadans anònims que encara reben les visites puntuales  i amoroses dels seus familiars.
També s'en va parlar en un reportatge del Time Out Barcelona