No el trobareu a cap de les rutes oficials dels cementiris de la ciutat, perquè el de Sant Genís dels Agudells és l'únic cementiri en funcionament a Barcelona que no depèn de l'Ajuntament sinó de la seva parròquia. Sant Genís va ser una de les parròquies inicials de Barcelona: la primera esglèsia va ser consagrada el 931 i el 1028 ja era parròquia. L'edifici actual, fruit d'una restauració duta a terme el 1671, conserva una estructura romànica i uns suposats vestigis preromànics en forma de grafitti de peix paleocristià en un dels murs. Més que en el valor arquitectònic la gràcia de l'església, la parròquia i el cementiri de Sant Genís es troba en l'encant del seu conjunt, que conserva cert aspecte de poblet de muntanya... si sabem abstreure'ns de les torres made in Porcioles que la rodegen. El petit cementiri està molt ben cuidat i té uns bones vistes al Tibidabo. Hi va ser enterrat Manuel Carrasco i Formiguera quan, en retornar el seu cadàver de Burgos, l'autoritat franquista li va negar sepultura al cementiri municipal de Montjuic, on fa pocs anys va ser traslladat finalment. També el fundador de les festes de Sant Medir, Josep Vidal i Granés... I altres ciutadans anònims que encara reben les visites puntuales i amoroses dels seus familiars.
També s'en va parlar en un reportatge del Time Out Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada