Un dels menys coneguts de Barcelona, el barri del Farró es va edificar a mitjans del segle XIX en el procés d'urbanització de Sant Gervasi. És un barri petit, tant que l'Ajuntament va considerar que no tenia prou consistència per erigir-se ell sol com a tal i, atenint-nos a l'oficialitat administrativa, hem de parlar del barri del Putget-Farró. En la vintena de carrers que el conformen es troben vestigis de les cases senyorials d'antany que conviuen amb construccions més noves, funcionals i no especialment boniques. De fet, es considera una de les zones més degradades de l'opulent districte de Sarrià-Sant Gervasi. Juntament amb la Plaça de Sant Joaquim, el passatge de Sant Felip deu ser un dels racons més bonics del Farró i un dels passatges més privilegiats de Barcelona. Qui pogués viure en una d'aquestes cases amb jardí a tocar de la Plaça Molina!
Des del carrer de l'Arc del Teatre s'accedeix al passatge de Lluís Cutchet, l'entrada del qual està presidida per una antiga placa que anuncia el principal establiment del carreró durant anys: una casa de banys inaugurada el 1814. A principis del segle XIX els barcelonins i l'aigua no es freqüentaven massa sovint. Un establiment com aquest, que es considera un dels primers que es van obrir en l'edat contemporània a la ciutat, era un luxe a l'abast de ben pocs ciutadans. Inaugurada el mateix any que s'acabava la Guerra del Francès, aquesta casa de banys es considerava una "pijada" en el seu moment. Això d'anar-se a remullar per higiene es considerava precisament un costum afrancesat que només practivaven els nostres besavis "modernillos".
Pujant el Passeig de Gràcia, un cop atravessada la Gran Via i en el cantó de Besós hi ha un carreró que no té categoria de passatge i s'endinsa fins arribar a un curiós edifici la façana del qual apareix a la foto. Ara funciona com a aparcament però el rètol indica que havia estat el Saló d'exposició i vendes de la "Tenería moderna". "Teneria" és un gal·licisme que en espanyol s'utilitza per anomenar l'art d'adobar les pells i el cuir. A Mollet del Vallès va funcionar durant anys una molt important "Tenería moderna" i pot ser que aquesta fos la seva seu de venda a Barcelona, però no he trobat cap dada que ho confirmi. El racó té molta gràcia però no està en gaire bon estat.
Si entre Tuset i Balmes trobem el passatge Arcàdia, entre Tuset i Aribau hi ha un altre vestigi de la passada glòria de la zona, el Drugstore David, una galeria comercial que va viure la seva millor època fa un parell de dècades. David era el nom d'una família que durant els anys vint va fer negoci amb la llavors puixant indústrial del taxi. El 1930 van construir un edifici de vuit plantes amb pàrking i tallers al carrer Tuset. Quaranta-un anys després s'hi va inaugurar el Drugstore David, dos anys més tard que el seu germà al Passeig de Gràcia. Els drugstores són locals on es venen tot tipus de productes de "primera necessitat" (de beguda a tabac) que romanen oberts dia i nit. Els anys setanta i vuitanta, quan les nits a Barcelona encara s'allargaven més enllà dels dictats de l'ajuntament, tenir un lloc on comprar els ingredients per un ressopó o un bar on prendre una ultíssima copa s'agraia. Jo encara recordo escapar-m'hi a comprar algun llibre alguna nit d'insomni. EL Drugstores de Passeig de Gràcia es va reconvertir fa anys en un restaurant. En el David conviu l'antic pàrquing amb un recent Mercadona i quatre o cinc tendes (una de núvies, una de roba femenina força bufona...) que s'entesten a que allò segueixi funcionant com a galeria comercial. Ja no hi queda cap dels bars i el restaurant d'entrada sembla un túnel d'un tren fantasma.
Els passatges i galeries comercials de Barcelona s'estan esvaint de mica en mica, i els que aguanten mantenen quelcom de túnel del temps. Un dels meus preferits és el Passatge Arcàdia, entre Balmes i Tuset. El passatge Arcàdia havia gaudit dels anys de glòria de Tuset Street, quan el seu cinema era una de les sales d'art i assaig de referència a la ciutat i la gauche divine es reunia a alguns dels seus bars, com l'Stork Club. Ara, com el mateix carrer Tuset, està en franca decadència, però manté un encant que el carrer on desemboca no ha sabut retenir. Al passatge s'hi troben encara uns quants negocis: una barberia, una sala de jocs, un quiosc, un despatx de loteria, una agència de viatges, un bar (l'antic Stork en altres mans)... i l'intenten revitalitzar com un espai d'exhibició d'art. El cinema encara dorm amagat darrera el quiosc de loteria, com comentàvem en el reportatge de Time Out dedicat a la Barcelona Fantasma. La majoria de cartells que anuncien els establiments desprenen l'encant del temps passat.
