Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arquitectes: Pere Domènech i Roura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arquitectes: Pere Domènech i Roura. Mostrar tots els missatges

dissabte, 11 d’abril del 2009

Modernisme amb façana barroca

Entre l'exhuberància modernista del conjunt de l'Hospital de Sant Pau i la Santa Creu s'hi troben troballes inesperades. Com aquesta façana barroca integrada en l'antic pavelló modernista de Farmàcia ara reconvertit en cafeteria. A primera vista, té tot l'aspecte de tractar-se d'un cas d'edifici viatger, i així ho confirma el llibre sobre el tema de Jordi Peñarroja. La façana correspon a l'antiga església de Santa Marta que es trobava en un dels carrers de Ciutat Vella enderrocats per obrir la Via Laietana, la Riera de Sant Joan, on havia tingut l'estudi Pablo Picasso i on ara es troba l'avinguda de la Catedral. Quan es va tirar a terra l'església es va acordar conservar la seva façana que va viatjar fins el nou Hospital de la Santa Creu, en ple procés de construcció. Va ser Pere Domènech i Roure, que ja havia agafat el testimoni del seu pare Lluís Domènech i Montaner com a encarregat del projecte, qui va aconseguir que barroc i modernisme (entès d'una forma més austera que la del pare) lliguessin pel bé de l'estètica i la sanitat.

dijous, 3 de juliol del 2008

Periodistes, urbanos... i?


El Palau o Casa de la Premsa és un dels edificis emblemàtics de l'Exposició Universal de 1929. Com indica el seu nom, es va construir com l'espai per acollir tots els periodistes arribats per cobrir l'esdeveniment. L'edifici és obra de Pere Domènech i Roura, fill de Domènec i Muntaner i autor també de l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Durant dècades ha estat la Prefectura de la Guàrdia Urbana , però l'edifici roman actualment mig inutilitzat. L'any 2003 va existir el projecte d'instal·lar-hi el Centre Internacional de la Cultura del Menjar (sic), però la idea no va tirar endavant sembla que per manca d'inversions. L'impulsor de la iniciativa, Antoni Miralda, va enterrar el projecte el dimecres de cendra de 2007.