Des del carrer de l'Arc del Teatre s'accedeix al passatge de Lluís Cutchet, l'entrada del qual està presidida per una antiga placa que anuncia el principal establiment del carreró durant anys: una casa de banys inaugurada el 1814. A principis del segle XIX els barcelonins i l'aigua no es freqüentaven massa sovint. Un establiment com aquest, que es considera un dels primers que es van obrir en l'edat contemporània a la ciutat, era un luxe a l'abast de ben pocs ciutadans. Inaugurada el mateix any que s'acabava la Guerra del Francès, aquesta casa de banys es considerava una "pijada" en el seu moment. Això d'anar-se a remullar per higiene es considerava precisament un costum afrancesat que només practivaven els nostres besavis "modernillos".
El títol d'aquest bloc està manllevat d'una campanya duta a terma per la ciutadana Laia Orta el 2007 per reivindicar el paper de Santa Eulàlia com a patrona històrica de Barcelona, rol menystingut per la preponderància de la seva colega, la Verge de la Mercè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada