Els passatges i galeries comercials de Barcelona s'estan esvaint de mica en mica, i els que aguanten mantenen quelcom de túnel del temps. Un dels meus preferits és el Passatge Arcàdia, entre Balmes i Tuset. El passatge Arcàdia havia gaudit dels anys de glòria de Tuset Street, quan el seu cinema era una de les sales d'art i assaig de referència a la ciutat i la gauche divine es reunia a alguns dels seus bars, com l'Stork Club. Ara, com el mateix carrer Tuset, està en franca decadència, però manté un encant que el carrer on desemboca no ha sabut retenir. Al passatge s'hi troben encara uns quants negocis: una barberia, una sala de jocs, un quiosc, un despatx de loteria, una agència de viatges, un bar (l'antic Stork en altres mans)... i l'intenten revitalitzar com un espai d'exhibició d'art. El cinema encara dorm amagat darrera el quiosc de loteria, com comentàvem en el reportatge de Time Out dedicat a la Barcelona Fantasma. La majoria de cartells que anuncien els establiments desprenen l'encant del temps passat.
El títol d'aquest bloc està manllevat d'una campanya duta a terma per la ciutadana Laia Orta el 2007 per reivindicar el paper de Santa Eulàlia com a patrona històrica de Barcelona, rol menystingut per la preponderància de la seva colega, la Verge de la Mercè.
Els passatges i galeries comercials de Barcelona s'estan esvaint de mica en mica, i els que aguanten mantenen quelcom de túnel del temps. Un dels meus preferits és el Passatge Arcàdia, entre Balmes i Tuset. El passatge Arcàdia havia gaudit dels anys de glòria de Tuset Street, quan el seu cinema era una de les sales d'art i assaig de referència a la ciutat i la gauche divine es reunia a alguns dels seus bars, com l'Stork Club. Ara, com el mateix carrer Tuset, està en franca decadència, però manté un encant que el carrer on desemboca no ha sabut retenir. Al passatge s'hi troben encara uns quants negocis: una barberia, una sala de jocs, un quiosc, un despatx de loteria, una agència de viatges, un bar (l'antic Stork en altres mans)... i l'intenten revitalitzar com un espai d'exhibició d'art. El cinema encara dorm amagat darrera el quiosc de loteria, com comentàvem en el reportatge de Time Out dedicat a la Barcelona Fantasma. La majoria de cartells que anuncien els establiments desprenen l'encant del temps passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada