El convent i l'església que dóna nom al barri de Sant Antoni es trobava en l'antic portal del Raval, és a dir a l'entrada de la muralla que ara correspon al carrer Sant Antoni Abad, el que condueix del mercat del mateix nom a la Plaça del Pedró. L'església es va construir el segle XV però la van cremar en una de les rauxes anticlericals de la Setmana Tràgica. L'any 1936 van enderrocar el poc que en quedava. Només n'han sobreviscut aquests tres arcs mal encaixats al carrer de Sant Antoni. Als incendis també s'hi va perdre un retaule d'en Jaume Huguet. Rera els arcs s'hi han vist tota mena d'establiments, el que més recordo una matalasseria, però també un parell de bars. Cap d'ells ha sabut mai treure profit a l'insòlit del seu marc.
El títol d'aquest bloc està manllevat d'una campanya duta a terma per la ciutadana Laia Orta el 2007 per reivindicar el paper de Santa Eulàlia com a patrona històrica de Barcelona, rol menystingut per la preponderància de la seva colega, la Verge de la Mercè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada