Em cauen simpàtics aquests Mistos. Sobretot si els enganxes en situacions de poesia brossaniana com la de la foto. Els van escampar la parella d'escultors pop Coosje van Bruggen i Claes Oldenburg, a qui els encanta col·locar per les ciutats reproduccions gegantines d'objectes quotidians: una pinça de la roba a Philadelphia , un cucurutxo de gelat caigut sobre un edifici de Colònia, una pala que s'ha deixat clavada en un parc de Nova York... Aquí els trobem a la Vall d'Hebron, a l'avinguda Vidal i Barraquer.
Estàtua La República a la plaça Llucmajor. Obra de Josep Viladomat, aquesta escultura ha passat tants maldecaps i menysteniments com el règim al qual honora. De fet es tracta d'un homenatge a Francesc Pi i Margall, que va ser un dels presidents de la I República espanyola, que es va inaugurar l'any 1936, durant la Segona República, al Cinc d'Oros, l'encreuament entre el Passeig de Gràcia i la Diagonal que ara es diu oficialment Plaça Joan Carles I, cinismes del Nomenclàtor. O coherència, perquè un cop iniciada la dictadura i retirada l'estàtua republicana al mateix lloc se'n va aixecar una altra per celebrar la victòria franquista: és la figura femenina obra de Frederic Marés que encara roman a la cruïlla, davant de l'obelisc que va servir de peu a l'estàtua de La República. Mentrestant, s'ordena la destrucció d'aquesta escultura que tanmateix s'aconsegueix amagar a uns magatzems municipals fins la restauració de la democràcia. Un cop redescoberta, comença a moure's per Nou Barris, de la plaça Sóller a la seu del districte, fins que el 1990 se li adequa un emplaçament definitiu a la plaça Llucmajor. L'autor és Josep Viladomat, que també va esculpir altres figures ben conegudes de la ciutat com la de Pau Casals a l'avinguda del seu nom o la de Raquel Meller al Paral·lel... a més de l'estatua eqüestre de Franco que hi havia al Castell de Montjuïc... (i que ara deu haver anat a parar a algun magatzem?), que es va veure obligat a esculpir per compensar el seu passat republicà però mai no va arribar a signar.
El títol d'aquest bloc està manllevat d'una campanya duta a terma per la ciutadana Laia Orta el 2007 per reivindicar el paper de Santa Eulàlia com a patrona històrica de Barcelona, rol menystingut per la preponderància de la seva colega, la Verge de la Mercè.
