Fa més d'un any que aquesta foto reposava a l'arxiu després que busqués, infructuosament, informació sobre què devia ser aquesta mena d'"alfil" gegant que m'havia trobat de forma inesperada tot passejant per Vilapicina. No fa gaire en Miquel va penjar la resposta al seu blog Tot Barcelona. Aquesta torre d'aigua (no entenc com no hi havia caigut) és la quarta que es va construir per distribuir l'aigua de la mina de can Travi. Les altres tres que, al contrari d'aquesta, són de maó vist, també s'han restaurant en els darrers anys. Un dia n'haurem de seguir la ruta.
Acumulo moltes fotos: algunes només esperen que trobi temps per penjar-les al blog, altres resten arraconades perquè no he trobat què dir o explicar sobre elles. Excepcionalment, alguna d'aquestes troben un motiu per sortir a la llum quan en descobreixo informació en un altre blog. Vaig fer aquesta foto a Montjuïc fa mesos sense saber què coi estava enfocant i me'n vaig oblidar. Fins que l'altre dia vaig llegir aquest post on trobava resposta a què era allò: http://barcelofilia.blogspot.com/2010/12/funicular-al-palau-nacional-de-montjuic.html No tenia ni idea que a Montjuïc, durant l'Exposició Universal del 29, havia existit un altre funicular que portava només fins al Palau Nacional i m'ha fet gràcia haver-ne fotografiat les restes sense saber-ho. Un dels descobriments d'aquest any! PD. També en Miquel des de Tot Barcelona li va dedicar una entrada molt informativa!
L'església barroca de Betlem a la Rambla està coronada per un estel que llueix sobretot els dies de cel clar. Un guarniment més bonic que la majoria dels que col·loquen per carrers i botigues... Bon Nadal!
El restaurant Abrevadero del carrer Vila i Vilà del Poble-Sec deu el seu nom a l'abeurador que fa dècades assadollava els cavalls transportistes. De fet, el restaurant havia funcionat com una de tantes fondes que allotjaven els viatjants que entraven i sortien de la ciutat abans que es popularitzessin els cotxes. Mentre els homes treien el ventre de pena a dins el local, les bèsties que tiraven dels carros calmaven la set en abeuradors com aquest just situat davant la fonda. Aquest data del segle XIX, és un dels pocs que queda a la ciutat, i fa un parell d'anys va ser restaurat per l'Ajuntament, tot i que, com es veu a la foto, hi ha persones que s'entesten a tornar-lo a malmetre. La seva localització respon a que aquest carrer era un dels de més trànsits pels transportistes que es dirigien al port.
En un passeig per Sant Adrià Nord vaig descobrir un dels edificis fabrils més bonics de la zona metropolitana de Barcelona, l'antiga fàbrica Polydor (o Polidor) ara reconvertida en un centre cultural per a joves (a la dreta de la foto). Aquí s'hi van fabricar discos durant dècades, fins que l'edifici va quedar abandonat i en ja en le segle XXI es va reformar per donar-li l'ús actual. La renovació no s'ha aturat, el complex esportiu de que apareix a l'esquerra s'ha d'enderrocar i construir de nou, de manera que, esperem, no oculti l'austera bellesa d'un perfecte exemple de racionalisme arquitectònic. No he trobat enlloc el nom de l'arquitecte. El Polydor i Sant Adrià Nord protagonitzen, entre d'altres, el reportatge sobre la perifèria de Barcelona que apareix al Time Out Barcelona (que no al Time Out Cultura) a propòsit de l'estrena de Biutiful.
El títol d'aquest bloc està manllevat d'una campanya duta a terma per la ciutadana Laia Orta el 2007 per reivindicar el paper de Santa Eulàlia com a patrona històrica de Barcelona, rol menystingut per la preponderància de la seva colega, la Verge de la Mercè.
