La gegantona de Santa Eulàlia exerceix d'amfitriona a l'exposició de bestiari festiu de granja vingut d'arreu de Catalunya que s'ha muntat (molt bé, per cert) al Palau de la Virreina. Avui divendres comencen les festes en honor a la primera patrona de la ciutat. Al llarg del cap de setmana es pot aprofitar per conèixer alguns dels museus i institucions municipals que organitzen jornades de portes obertes. Per consultar el programa: http://www.bcn.cat/cultura/santaeulalia/2011/ca/presentacio.html
Un altre guardià de clau a afegir a l'inventari improvitsat que es va fent en aquest blog... Aquest, en forma d'ocellot d'una raça que sóc incapaç de determinar, corona la porta d'entrada de la casa Francesc Farreras que l'arquitecte Josep Pérez i Terraza va aixecar a la Rambla de Catalunya amb Mallorca.
La casa Antònia Burés no cridaria més l'atenció que qualsevol altra mostra d'aquell modernisme arquitectònic que compleix sense més (ni menys) tan típic de moltes cases l'Eixample si no fos per dos motius extraordinaris. Dues columnes esculpides com si de dos pins es tractessin, amb tots els ets i tots els uts, des de les escates del tronc als animalons amagats entre les fulles, un esquirol a l'esquerra i un colom a la dreta. La brillant idea s'atribueix al mestre d'obres que va construir la casa (el projecte va firmat per l'arquitecte Juli Batllevell), Enric Pi, que hauria homenatjat així el seu llinatge en una espècie de rampell de reivindicació autoral per part del membre d'una professió poc reconeguda. L'any 1992 es va restaurar, pero no li aniria malament una repassada. I qui busqui un local per llogar, el de sota aquest pi del carrer Ausiàs March, està, per ara lliure.
El títol d'aquest bloc està manllevat d'una campanya duta a terma per la ciutadana Laia Orta el 2007 per reivindicar el paper de Santa Eulàlia com a patrona històrica de Barcelona, rol menystingut per la preponderància de la seva colega, la Verge de la Mercè.
