dimarts, 1 de febrer de 2011

Els pilars arboris de l'Eixample



La casa Antònia Burés no cridaria més l'atenció que qualsevol altra mostra d'aquell modernisme arquitectònic que compleix sense més (ni menys) tan típic de moltes cases l'Eixample si no fos per dos motius extraordinaris. Dues columnes esculpides com si de dos pins es tractessin, amb tots els ets i tots els uts, des de les escates del tronc als animalons amagats entre les fulles, un esquirol a l'esquerra i un colom a la dreta. La brillant idea s'atribueix al mestre d'obres que va construir la casa (el projecte va firmat per l'arquitecte Juli Batllevell), Enric Pi, que hauria homenatjat així el seu llinatge en una espècie de rampell de reivindicació autoral per part del membre d'una professió poc reconeguda. L'any 1992 es va restaurar, pero no li aniria malament una repassada. I qui busqui un local per llogar, el de sota aquest pi del carrer Ausiàs March, està, per ara lliure.

6 comentaris:

Miquel ha dit...

deberías haberte acercado a la "borera" y enseñar las meadas de los perros que tienen el arbol hecho una verdadera porquería. por lo demás, un diez. salut

Ofelia ha dit...

No t'ho creuràs però el divendres passat vaig fer la mateixa foto amb la intenció de fer-ne una entrada al meu blog!. Val a dir que jo no tenia tanta informació. El carrer Ausias March mereix la nostra atenció.
Salutacions

dameveneno ha dit...

El carrer Ausiàs March és una petita joia que val la penar passejar, sobretot entre setmana!. Bé, de fet qualsevol dels carrers de l'Eixample on podem trobar aquests petits tresors, de vegades més "anònims" perquè no porten la firma d'un Gaudí o un Doménech i Muntaner...però val molt la pena descobrir-los.

Salut!

Jo no sóc la Mercè ha dit...

Miquel, no em vaig apropar tant per comprovar això que dius, que els propietaris dels gossos prenen els arbres com a reals i els deixan pixar allà! Jo és que no ho entenc... Ofèlia i Dameveneno, el carrer Ausiàs March, efectivament, dóna per més... de fet tinc una foto d'un altre edifici molt proper que vull relacionar amb un tema sobre el que Ofèlia també parlava feia poc. A aquestes altures, crec que ja és inevitable que coincidim més d'una vegada en entrades!

Miquel ha dit...

Gracies, una página amb força...una abraçada...salut..

bar.cel.ona.uta ha dit...

Ofèlia i NoMercè us felicito per la vostra telepatia caminaira i barcelofílica, tot i que no es estrany que coincidiu en quelcom tant magnífic com són aquestes columnes arbòries del carrer Ausiàs March. Per cert si en les vostres caminades descobriu algun exemplar de panot "a extingir" o raret, feu-m'ho saber. M'estic documentant sobre aquells que incloien lletres i senyalitzaven el nom dels carrers al costat del passos de vianants. Us en recordeu? En queden ben poquets. A Rambla Catalunya-Diputació n'hi ha un sorprenent vestigi.