El que té penjar fotos antigues. Tot buscant informació d'aquest edifici que vaig fotografiar fa un parell d'anys m'he adonat que potser ja ni existeix. Aquesta va ser fins a finals de 2008 la seu del Consell de Joventut de Barcelona i de l'Associació de Casals Juvenils. L'Ajuntament l'havia restaurat i inaugurat l'any 1983 com un dels primers espais que la ciutat destinava a la joventut. La casa és obra d'Antoni Millàs i Figuerola, i la part de dalt de la façana ens indica que va ser aixecada el 1925 per a la Companyia Auxiliar de Tramvies, empresa per a la qual Millàs va firmar altres projectes com ara les cotxeres que hi havia a la plaça Lesseps. Tot i tenir un arquitecte conegut al darrere i la seva interessant mescla entre modernisme tardà i funcionalitat industrial, he trobat un document de l'AJuntament de 2009 on explica que a l'edifici "s’han detectat problemes estructurals que en fan inviable la rehabilitació. Caldrà tramitar un canvi de qualificació per poder procedir a l’enderroc i posterior construcció d’un equipament nou". Al catàleg del patrimoni no surt inventariada, però confesso que no he anat ha comprovar personalment si el consistori ha tirat endavant els plans d'enderroc. A mi m'agradaria que no, però... Per cert, el pobre Antoni Millàs no té gaire sort amb la Casa Gran de la ciutat: l'edifici que havia d'anar a terra per construïr el tristament famós hotel del Palau, a Sant Pere Més Alt, també era seu. Però aquest per ara s'ha salvat...
5 comentaris:
Prepárese para lo peor, la realidad en este ay.untamiento, siempre supera a la ficción. salut
encara està dempeus (bé, dissabte encara hi era :D ) però en un estat d'abandonament lamentable. No sabia la intenció del consistori d'enderrocar-ho. Em podries informar d'on has tret la informació?
Gràcies i endavant
Jordi
M'alegro que encara resisteixi. Doncs serien paraules d'Assumpta Escarp quan encara era regidora del districte de l'Eixample, segons aquesta acta que es troba a la web de l'Ajuntament: http://w3.bcn.es/fitxers/eixample/20091215actacbfortpienc.280.pdf
salutacions!
Jo crec que està condemnat a mort, tot i que encara no he vist una declaració formal d'enderroc imminent per part de l'Ajuntament (potser ara en peridoe electoral no queda bé).
De tota manera, crec que no tardareu gaire a veure'l en aquesta mena de "corredor de la mort" que hi ha a la columna de l'esquerra del meu bloc Barcelofília i que es diu "Properes desaparicions"... i quan es consumi l'enderroc segurament també caldrà dedicar-li un article.
Salutacions.
És una vella tècnica molt coneguda i practicada a Barcelona i pertot el país: es deixa que les coses que fan nosa -els fan nosa a ells, és clar- es facin malbé i quan arriben a un punt d'abandonament que el manefla de torn pot qualificar sense que se li tirin al coll de irrecuperable, es decreta "inviable" la recuperació i es dóna via lliure a la requalificació. Com tampoc hi ha cap figura legal que demani comptes per haver permès aquesta "irrecuperabilitat", muts i a la gàbia. Hi ha ciutats on això s'ha dut a terme amb barris sencers. Mireu si no el Cabanyal valencià. I així anem passant i tal dia farà un any.
Publica un comentari a l'entrada