dissabte, 19 de març de 2011

Hi és o no hi és?


El que té penjar fotos antigues. Tot buscant informació d'aquest edifici que vaig fotografiar fa un parell d'anys m'he adonat que potser ja ni existeix. Aquesta va ser fins a finals de 2008 la seu del Consell de Joventut de Barcelona i de l'Associació de Casals Juvenils. L'Ajuntament l'havia restaurat i inaugurat l'any 1983 com un dels primers espais que la ciutat destinava a la joventut. La casa és obra d'Antoni Millàs i Figuerola, i la part de dalt de la façana ens indica que va ser aixecada el 1925 per a la Companyia Auxiliar de Tramvies, empresa per a la qual Millàs va firmar altres projectes com ara les cotxeres que hi havia a la plaça Lesseps. Tot i tenir un arquitecte conegut al darrere i la seva interessant mescla entre modernisme tardà i funcionalitat industrial, he trobat un document de l'AJuntament de 2009 on explica que a l'edifici "s’han detectat problemes estructurals que en fan inviable la rehabilitació. Caldrà tramitar un canvi de qualificació per poder procedir a l’enderroc i posterior construcció d’un equipament nou". Al catàleg del patrimoni no surt inventariada, però confesso que no he anat ha comprovar personalment si el consistori ha tirat endavant els plans d'enderroc. A mi m'agradaria que no, però... Per cert, el pobre Antoni Millàs no té gaire sort amb la Casa Gran de la ciutat: l'edifici que havia d'anar a terra per construïr el tristament famós hotel del Palau, a Sant Pere Més Alt, també era seu. Però aquest per ara s'ha salvat...

5 comentaris:

Miquel ha dit...

Prepárese para lo peor, la realidad en este ay.untamiento, siempre supera a la ficción. salut

Jordi ha dit...

encara està dempeus (bé, dissabte encara hi era :D ) però en un estat d'abandonament lamentable. No sabia la intenció del consistori d'enderrocar-ho. Em podries informar d'on has tret la informació?
Gràcies i endavant
Jordi

Jo no sóc la Mercè ha dit...

M'alegro que encara resisteixi. Doncs serien paraules d'Assumpta Escarp quan encara era regidora del districte de l'Eixample, segons aquesta acta que es troba a la web de l'Ajuntament: http://w3.bcn.es/fitxers/eixample/20091215actacbfortpienc.280.pdf
salutacions!

bar.cel.ona.uta ha dit...

Jo crec que està condemnat a mort, tot i que encara no he vist una declaració formal d'enderroc imminent per part de l'Ajuntament (potser ara en peridoe electoral no queda bé).
De tota manera, crec que no tardareu gaire a veure'l en aquesta mena de "corredor de la mort" que hi ha a la columna de l'esquerra del meu bloc Barcelofília i que es diu "Properes desaparicions"... i quan es consumi l'enderroc segurament també caldrà dedicar-li un article.
Salutacions.

Alexandre ha dit...

És una vella tècnica molt coneguda i practicada a Barcelona i pertot el país: es deixa que les coses que fan nosa -els fan nosa a ells, és clar- es facin malbé i quan arriben a un punt d'abandonament que el manefla de torn pot qualificar sense que se li tirin al coll de irrecuperable, es decreta "inviable" la recuperació i es dóna via lliure a la requalificació. Com tampoc hi ha cap figura legal que demani comptes per haver permès aquesta "irrecuperabilitat", muts i a la gàbia. Hi ha ciutats on això s'ha dut a terme amb barris sencers. Mireu si no el Cabanyal valencià. I així anem passant i tal dia farà un any.