Fins el furor urbanitzador dels Jocs Olímpics, la torre Colom (o Torre Marítima) podia presumir de ser, amb els seus 110 metres d'alçada, l'edifici més alt de Barcelona... fruit del furor constructor cap a les altures dels anys setanta. També s'ennorgulleix de ser un dels projectes arquitectònics més odiats pels barcelonins, sobretot per l'altivesa amb què viola l'homogeni skyline de Ciutat Vella. Com amb tanta arquitectura d'aquesta dècada, m'ha costat trenta anys habituar-m'hi i ara fins i tot em comença a agradar. La part de darrera llueix una escala d'emergència en forma de tirabuixó escortada per les màquines d'aire condicionat que li dóna un cert punt retrofuturista. Agafada en pla general, s'assembla massa a una torre de control, de fet fins i tot sembla aquesta la seva funció: vigilar el port. El mateix trio d'arquitextes va dissenyar el Garatge Catedral del carrer Capellans, enderrocat fa poc per edificar-hi un altre hotel...
Localització: Portal de Santa Madrona 12
Arquitectes: Josep Anglada, Daniel Gelabert, Josep Ribas
El títol d'aquest bloc està manllevat d'una campanya duta a terma per la ciutadana Laia Orta el 2007 per reivindicar el paper de Santa Eulàlia com a patrona històrica de Barcelona, rol menystingut per la preponderància de la seva colega, la Verge de la Mercè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada