A la Catedral de Barcelona no només es vetlla per la bona salut de l'ànima dels seus feligresos. També es tenen en compte les necessitats més prosaiques. En un racó del claustre, al cantó del brollador i de les simpàtiques oques de Santa Eulàlia, s'hi troben un parell de labavos discriminats per sexe i mig camuflats enmig de la vegetació.
El títol d'aquest bloc està manllevat d'una campanya duta a terma per la ciutadana Laia Orta el 2007 per reivindicar el paper de Santa Eulàlia com a patrona històrica de Barcelona, rol menystingut per la preponderància de la seva colega, la Verge de la Mercè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada