Ciutat Meridiana és un dels barris més joves de Barcelona, tant per la seva recent urbanització com pel fet que representa una zona on no para d'arribar-hi població nova per instalar-s'hi. Situat a la punta nord de la ciutat, és un perfecte exemple de la política especulatòria dels anys seixanta i setanta. Es van edificar blocs de pisos barats en un cantó de Collserola on fins i tot s'havia desestimat la construcció d'un cementiri! Com que els responsables es van passar qualsevol planificació de la zona com a barri on hi havia de viure gent pels baixos, els veïns es van acostumar a reunir-se a la principal plaça del barri per reclamar tot allò que mancava a Ciutat Meridiana: des d'escales mecàniques i ascensors per solventar els increïbles desnivells entre carrer i carrer (que alguns s'anomenin Pedraforca o Agudes no saps si prendre-t'ho com un homenatge als habitants que els enfilen cada dia o com una ironia) o tota mena de serveis públics, els últims una major presència policial. Com que el terra de la plaça està enrajolada amb toxana vermella i ha esdevingut el punt de trobada per qualsevol reivindicació, no va costar massa que hom passés a batejar-la com a Plaça Roja, primer oficiosament i després ja de forma oficial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada