"Siquieres edificar hoy, pregúntale a Bordoy. Si quieres edificar sobre las aceras, pregúntale a Sotera. Si quieres edificar sobre los viales, pregúntale a Briales". Així caricaturitzaven als anys seixanta un porciolisme desmesurat i promocionat pels arquitectes municipals, els noms dels quals se citen en aquesta dita. El mallorquí Emilio Bordoy i Alcántara és responsable d'alguns dels desastres arquitectònics de la nostra ciutat, i de fet, pels seus mèrits d'arquitecte, més enllà de la mera tasca ultraurbanitzadora, només se'l sol anomenar per la parròquia de Sant Ot, mostra de les tendències arquitectòniques aplicades al edificis religiosos al segle XX que va firmar amb Francesc Salvans (el que va ser director de La Llotja?). Inevitablement l'església recorda l'obra de Le Corbusier (que amb la seva Chapelle de Ronchamp va marcar les directrius d'una nova arquitectura religiosa) no només pel temple sinó també pel campanar. Aquesta torre que s'aixeca molts metres per sobre Manuel Girona és construida tota de formigó, com era habitual en els corrents brutalistes derivats de les teories de Le Corbusier i mal explotats pel porciolisme. Aquest campanar podria ser un bon exemple d'una forma orginial i aconseguida de brutalisme, aplicada a una edificació que així ens recorda la xemenèia d'una fàbrica o a les populars torres de televisió dels antics països soviètics (els soviètics, ja se sap, van ser molt brutalistes), com la de Berlín.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada