divendres, 13 de febrer del 2009

Santa i gegantona


La gegantona Laia (quina mania a evitar el nom d'Eulàlia) està inspirada en el cartell que en honor de la patrona de Barcelona va dibuixar la Carme Solé, i va néixer el 12 de febrer de 1998. Diuen que no vol representar tant la santa com una adolescent de la seva edat tal i com vestia el segle IV, tot i que a les mans porta els dos símbols de la santa. La carreguen els nens i nenes de la colla gegantera i només surt per la seva festa. Això sí, té l'elegància de convidar-hi la geganta de l'altra patrona de Barcelona.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Comparteixo amb tu la mania que té l'Ajuntamnet cada any amb les Festes de Santa Eulàlia. Es prioritza el diminutiu de Laia.
És un cas curiós on el diminutiu ha agafat més voldada que el nom senser, fins al punt d'esdevenir gairebé independent... de fet fet hi ha molta gent que no sap que són el mateix.
Per cert, felicitats enderrerides Eulàlia!

Jo no sóc la Mercè ha dit...

Hola Met,
sí, encara que el diminutiu és prou popular per justificar el seu ús constant, de vegades sembla que es vulgui amagar el nom complert perquè potser sona massa carrincló, poc modern...
i gràcies per les felicitats!