dissabte, 28 de març del 2009

De ferros i colors


Entre les farmàcies modernistes de Barcelona, la Farmàcia Enrich fundada el 1902 destaca pel treball amb el ferro forjat i els vitralls de colors. La contundència del cartell, per exemple, contrasta amb altres filigranes més "refinades" d'alguns establiments similars, i combina molt bé amb el joc de llum i colors que ofereix amb simplicitat la disposició geomètrica dels vitralls. Tot plegat li dóna un aspecte d'allò més singular. Per cert, no he sabut identificar l'altre instrument que apareix en un dels medallons amb simetria amb el microscopi.

5 comentaris:

Met ha dit...

Ara m'ha vingut a la memòria una farmàcia també modernista, però ja despàreguda, a la Gran Via fent cantonada amb no sé quin carrer (entre Plça Tetuan i Pg. Gràcia) el local de la qual va adquirir la CCM, la Caixa de Castella-La Manxa, per obrir-hi una oficina , tot mantenint la decoració exterior...
Ara els hi aniria bé una aspirina als seu treballadors.

Josep M. Maya ha dit...

Allò de l'esquerra sembla una estufa, potser d'algun tipus d'alambí antic.
Felicitats pel blog, saps una barbaritat d'arquitectura i de Barcelona. S'aprèn molt amb tu.

Jo no sóc la Mercè ha dit...

Ostres Met, quina agudesa! jo no hi havia caigut i això que hi passo sovint. ésclar, l'antiga farmàcia Vilardell (si no recordo malament es deia així) que diria que està a gran via/pau claris (o roger de llúria com a molt), molt aprop del col·legi de farmacèutis...

I gràcies Josep M., això de l'alambic té molt de sentit... Més que saber-ne jo també n'aprenc molt escrivint el bloc...

Lectora corrent ha dit...

La Farmàcia Vilardell era a Gran Via cantonada Pau Claris. La van tancar, però la Fundació Concòrdia Farmacèutica se'n va quedar el contingut. Quan, amb Xavier Duran, preparàvem la nova edició de les "Passejades per la Barcelona científica" (devia ser el 2005 o 2006), ens van dir que tot estava desat en el parc Científic de la Universitat de Barcelona, en espera de poder reproduir-la en algun lloc. No sé si encara deu ser allà.

Jo no sóc la Mercè ha dit...

Gràcies,
·Lectora corrent, la informació que has aportat mereixia una entrada per ella sola, que ja està publicada. http://jonosoclamerce.blogspot.com/2009/04/de-farmacia-modernista-caixa-foradada.html
·Josep Maria, sobre l'estufa o possible alambic, crec que finalment es podria tractar d'un antic esterilitzador d'instruments farmacèutics, però tampoc ho he pogut confirmar plenament...