En un ràpid passeig pel Poble Sec, em vaip topar amb dues curioses evidències d'una nova Barcelona. L'arribada de nova població comporta també l'arribada de nous cultes religiosos sense tradició a la nostra ciutat. En lloc de contruir les seves pròpies esglésies de bell nou (per manca d'espai i de diners, suposo), aquests fidels solen adeqüar qualsevol establiment per dur a terme les seves litúrgies. I així el que sembla una entrada a un magatzem al carrer de Lafont resulta ser l'església Jesus is Lord, una doctrina pentecostal originada a les Filipines i ja extesa per mig món que utilitza només l'anglès com a llengua de prèdica (per molt que el tagal sigui sent la parla d'ús habitual entre els filipins) i que subratlla en la seva autodefinició que "no és sectaria". I al carrer Creu de Molers, en el que sembla ser un antic forn, trobem aquesta "Iglesia Cristiana Volviendo a la Senda Antigua" que, al contrari de la primera, ni tan sols apareix censada entre els llocs de culte religiós del barri i el nom de la qual, indiscutiblement reaccionari, provoca certa esgarrifança. Ambues confirmen que, al contrari del que ha posat en pràctica el catolicisme durant segles, els nous cultes cristians no troben important inspirar les característiques del seu Déu (poder, bellesa, recolliment, grandesa...) a través de l'arquitectura de les seves "cases" terrenals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada