Arenes: places de braus sí, cinemes no

Quan va cremar el Fémina, quan van tancar el Vergara o quan van enderrocar el París. Són alguns dels escassos moments on la desaparició d'una sala de cinema ha provocat alguna veu de protesta cap a una política de protecció del patrimoni urbà que menysté ostensiblement locals de projecció històrics i amb valors arquitectònics. Tampoc hi haurà cap daltabaix quan desaparegui del tot l'antic cinema Arenas a causa de la perllongació del carrer Diputació. Mentre que s'han invertit molts milions per conservar la veïna plaça de toros perquè serveixi d'insòlit embolcall per un altre centre comercial, el cinema Arenas, aixecat sobre les restes d'un popular hostal que va donar el seu nom al barri d'Hostafrancs durant el boom urbanitzador de la zona en motiu de l'Exposició Universal i renovat pel prestigiós arquitecte Miquel de Moragas i Gallissà, responsable també del Fèmina, anirà a terra. Part del seu encant original ja va desaparèixer quan els seus responsables es van vendre l'espai de l'entrada principal a una tenda d'esports i van obrir una entrada lateral per aprofitar el que quedava del pati de butaques i projectar-hi films gais. El que queda de l'Arenas encara funciona, per ara, com a cinema gai: la sala ha sortit de l'armari després de molts anys funcionant com a espai més o menys conegut de cruising. A mi no m'ho van haver d'explicar. Ho vaig descobrir ja fa bastants anys, en anar a veure una peli i, amb el lliri a la mà, adonar-me que era l'única espectadora interessada en allò que passava a la pantalla...