Un tanto a favor de Madrid pel que fa a la recuperació d'estacions fantasma de metro. Exemplar la restauració que ha fet el Metro de la capital d'Espanya de la mítica estació abandonada de Chamberí (la que sortia a 'Barrio' de Fernando León de Aranoa). L'han convertit en un petit museu que permet endinsar-se en l'atmòsfera del subterrani de fa dècades: han arreglat i mantigut tal i com eren anuncis i marquesines, mobiliari i cartells, fins i tot els avisos en paper enganxats a la pared! La il·luminació també és tènue com llavors i com que, almenys la dia que la vam visitar, no hi ha gaire fent, tot plegat manté un ambient fatasmagòric sobretot quan estàs sol a l'andana veint passar trens que no s'aturen a la teva estació.
(En un matx entre les ciutats Madrid també golejaria en qüestió de:
· la simpatia i professionalitat dels cambrers,
· la capacitat per mantenir els bars, cafès i bodegues de tota la vida, aquí no hem aguantat ni el Zurich i allà tenen "zurichs" a grapats,
· el bon gust de l'aigua de l'aixeta
· la calor més seca
· l'evident oferta museística
· l'evident oferta de transport públic
· la menor concentració (que no quantitat) de turistes, gràcies al fet de no disposar d'un centre històric tan marcat i petit com el nostre
·la vida al carrer per part de gent de tot tipus i totes les edats...
Barcelona podria remuntar en temes de:
· arquitectura en tots els sentits (ai, com es troba a faltar el gòtic i com sobren tots els corrents historicistes i les còpies a l'arquitectura francesa); potser només tenim a envejar el dissenys dels cinemes històrics...
· la mida humana de la ciutat (les capitals d'antics imperis de vegades se't cauen una mica a sobre amb les seves avingudes imponents, la Gran Via sembla segons com el decorat d'Origen, o els edificis megalòmens, el Palau Reial deu ser l'edifici més lleig de l'Europa occidental després del Palau de Justícia que va fer construir Leopold I a Brussel·les)
· el mar (ai, pobre Manzanares)...
)
4 comentaris:
Una deliciosa mirada al Madrid soterrat, sí senyora.
Sobre aquesta qüestió, en sorprenent relació amb les bondats de l'aigua i fins i tot amb la glòria de les tavernes, et convido si mai tens temps a fer-l'hi un cop d'ull a un petit homenatge a aquesta meva ciutat d'adopció:
(http://vestigis.wordpress.com/2009/06/23/fui-sobre-agua-edificada/)
Del Manzanares...ai pobret. La tradició de fer-ne befa no és gens nova. Des de Góngora, de fet, la temptació és constant.
"De más nombre que caudal", digué el Duque de Rivas, i es comenta que Dumas pare, en ocasió d'una visita a Madrid, va aturar a un amic que anava a buidar les restes d'un vas que li havia servit a l'aiguera amb les paraules "¡Desgraciado! ¿Qué vas a hacer? No malgastemos esto: vertámoslo en el Manzanares." I això que només uns quilometres amunt, presenta uns dolls i uns gorgs que ens fan oblidar la manca de platja...
Bé, m'alegro molt del retrobament. Ens llegim (i comentem), ara que les facilitats són tan a l'abast...
Guapo, guapo... Es podria fer amb l'estació que hi ha a Correus.
Gràcies Alexandre, cal que m'aturi amb més temps al teu blog, hi ha bona teca, d'aquella que no vol de presses per llegir. ptó!
Veí de dalt, Correus seria una bona opció, de fet l'única ja que l'estació de Gaudí mai va tenir vida i per tant no es pot encapsular en temps. De fet, juraria que a Correus també hi queden els anuncis i demés...
salut!
Estic d'acord amb tu.
llàstima que aquí per ampliar el metro s'han ahagut de destrossar les antigues estacions, com Correus o Ferran... Només espodria fer alguna cosa semblant amb la de Gaudí a l'L5, és clar que és dels anys 70 i no té l'encant de la de Chamberí...
Publica un comentari a l'entrada