Al bell mig de l'Eixample, trencant-ne el seu previsible estil quadriculat, s'erigeix aquest templet neoclàssic d'aspecte misteriós. La seva història, tanmateix, és ben transparent. Aquesta va ser la casa taller dels germans Josep i Francesc Masriera, pintors, orfebres i joiers, molt populars a l'època, tot i que qui va esdevenir famós de veritat és el fill del primer, Lluís Masriera, el joier modernista. El seu estatus els hi va permetre construir-se una casa taller al seu gust: un edifici que sembla emular l'antic temple d'August, amb les seves columnes corínties. El va idear Josep Vilaseca, un dels arquitectes més interessants del premodernisme. A la ciutat hi ha més mostres dels seus edificis poc convencionals, el més popular i (enderrocable), l'Arc de Triomf, i el que més s'acosta en singularitat al Taller Masriera, la casa "oriental" Bruno Quadras de la Rambla. El joier Lluís també era molt afeccionat al teatre i el 1933 reconverteix l'estudi aixecat pel seu pare i oncle en la Sala Studium, dedicada sobretot a les representacions teatrals d'amateurs i afeccionats. La joieria Masriera ara té una seu igualment remarcable, la casa Amatller, i aquí hi viu una congregació religiosa de nom ben curiós (i real): la Petita Companyia del Cor Eucarístic de Jesús. Tot i el seu aparent aspecte decadent, d'aprop es pot apreciar que el lloc està molt ben cuidat i fins i tot hi ha un racó on les monges han deixat tot de cartells demanant que la gent no llenci bosses de roba usada per sobre la reixa!Localització: carrer de Bailèn 70-72
Arquitecte: Josep Vilaseca i Casanova
Data: 1882
5 comentaris:
Estic segur que si l'Ajuntament suggesrís enderrocar l'Arc de Triomf hi hauria unes protestes de ca'l Déu. Per molt lletgos que siguin els edificis, la gent els caba agafant carinyo (mira si no les tres torres de la central tèrmica de Sant Adrià).
Hola Daniel,
l'Arc de triomf em sembla estèticament enderrocable però no ho demanaria mai que portessin a terme de veritat! Personalment no m'agraden els Arc de Triomfs, ni els que tenen originals a ROma, ni els neoclàssics construïts per deliris imperalistes a París o Brussel·les ni fins i tot el més ingenu que tenim a Barcelona. Simplement, el concepte polític que hi ha darrera d'un Arc de Triomf em molesta, i a nivell estètic tampoc se'm justifica. Però està clar, que forma part del paisatge de la ciutat, i per això ja té un punt entranyable. Per altra banda, servidora és super fan de les tres xemeneies, també perquè tinc més debilitat per certa arquitectura industrial que per la neoclàssica...
Derribar el Arco del Triunfo sería una barbaridad. Lo que lo hace excepcional es que está enteramente construido con ladrillos, uno de los pocos del mundo hecho de esta manera. Es nuestro Copito de nieve arquitectónico particular.
Tienes un gran blog, un saludo.
Un barcelonés.
Hola Barcelonès,
m'ha fet molta gràcia això que l'arc de triomf és el nostre "copito de nieve arquitectónico", no en coneixia aquesta particularitat de construcció. D'acord, seria una barbaritat enderrocar-lo però em segueix desagradant, manies que té una...
gràcies pels comentaris!
Moltes gràcies per la informació, sóc curiós de mena i deu fer uns deu anys que em vaig topar amb aquest extrany edifici i no vaig trobar cap informació. Avui he tornat a la càrrega i sant gúgel m´ha portat fins al teu bloc!
Salutacions, Manel
Publica un comentari a l'entrada