Entre els pobres també hi ha classisme?

A l'Església de Santa Maria del Pi mantenen aquesta Fundació, el "Plat dels Pobres Vergonyants", vestigi de les formes de caritat d'antuvi, de la que ja existeixen notícies sobre la seva existència en el segle XIV. Els pobres vergonyants eren aquells que ho havien esdevingut, no que havien nascut com a tals. Persones adinerades que havien perdut el seu estatus per les circumstàncies que fos. Nous pobres, vaja. La seva antiga posició els impedia demanar caritat de forma activa. Els hi feia vergonya. Per això ho havien de fer de forma més discreta i es van crear institucions com aquesta per alleugir-los de la seva precarietat que, tanmateix, en cap moment els menava a barrejar-se amb els pobres de tota la vida. A la Barcelona medieval van arribar a existir Plats dels Pobres Vergonyants a les principals parròquies de l'època: Sant Pere de les Puel·les, Sant Miquel, Sant Cugat del Rec, Sant Jaume Apòstol, Sants Just i Pastor i sobretot el més conegut i antic a Santa Maria del Mar, on existeix igualment una Fundació del mateix nom, el llevador (llibre de comptes) de la qual va ser destruït durant una de les rauxes anticlericals de la guerra civil. No tinc constància si les ajudes també tenen ara una distribució classista.