Actualització: El 18 de febrer vaig penjar aquesta entrada amb només la foto de la tenda i "fábrica de peines" Ciutad. Després del seu tancament i unes setmanes on la façana apareixia tapada per una lona rera la qual es duien a terme obres, ara ja han inaugurat la nova franquícia de Portal de l'Àngel: impersonal, repetida, lletja, desagradable, freda... Snif.
Text entrada del 18 de febrer:
Tenia feta aquesta foto de fa temps. Guardada per qualsevol dia que m'abellís parlar de botigues centenàries. Però tot llegint El Periódico aquest matí no he pogut evitar rescatar-la per escriure aquesta entrada. Ciutad era una de les tendes centenàries que encara li donaven cert encant a un dels carrers més lletjos de Barcelona, el Portal de l'Àngel. Ja fa temps que no funcionava com a "fábrica de peines" però a dins matenien tant el preciós mobiliari antic com aquests articles de qualitat pels cabells: pintes, pinces, peinetes, raspalls... (cal dir que a preus poc adients per una avinguda que ven productes d'usar i tirar). Ara s'hi instal·larà una franquícia, una altra. Portal de l'Àngel és l'exemple perfecte del pitjor dels centres comercials de les ciutats neocapitalistes: els negocis de tota la vida desapareguts i substituits per franquícies impersonals, repetides, lletges, desagradables, amb una relació qualitat-preu d'enganyifa i un tracte ben fred... És aquell extrem on neocapitalisme i estalinisme es toquen: a tot arreu les mateixes tendes, sense possibilitat de diferència, però tampoc d'iniciativa empresarial individual. Quin petit o mitjà emprenedor pot tirar endavant un negoci personal en aquests llocs? Quina diferència hi ha entre passejar-te entre un carrer comercial de Barcelona, París, Berlín o Roma? Odio les franquícies...
5 comentaris:
El petit comerç ho està passant molt malament. Als eixos comercials de Gràcia, Sants o Sant Andreu cada cop hi ha més botigues tancades amb els rètols de "en venda" o "en lloguer". Segons diuen el Portal de l'Àngel és l'únic que resisteix la crisi comercial i on els preus del m2 es manté... és clar, és el lloc triat per les franquícies per establir-s'hi. Les úniques que poden pagar els preus desorbitats que es demanen.
Saps per què tanca? Fi del lloguer o jubilació? Tant de bo conservin el mobiliari i l'estètica de la botiga, però veien el que H&M ha fet a l'antiga seu de Gas Natural... :-(
Hola Met,
desconec els motius reals del tancament de la botiga (pel barri hi ha molts negocis que simplement tanquen perquè els hi ofereixen molts diners a canvi del local) però ho investigaré...
salutacions.
Vaja... això sí és un cop baix.
Hi ha franquícies que a vegades deixen vestigis de l'antic negoci per tenir una mica més de diferència amb la competència... però veig que no ha estat el cas.
Qué trist! :(
Els turistes arriben a Barcelona per tastar la vida "autèntica" de la ciutat o per anar als mateixos Starbucks i McDonalds que tenen a casa seva? Al centre de la ciutat, la franquícia existeix evidentment per i per als turistes, que són molt porucs i els fa cosa ficar-se al "Bar Manolo" per por que no els entenguin o els prenguin el pèl.
Jo visc en aquest barri ple de franquícies i negocis turístics. Un barri que he vist mutar d'una forma que de vegades et fa venir ganes de plorar... Tanmateix, i sent coherent amb el meu post en contra de la turistofòbia, jo em segueixo movent pel barri anant a establiments que ni són franquícies ni negocis turístics i veus a turistes que hi entren i els hi fa il·lusió trobar-se amb llocs on bàsicament hi ha gent del barri... Crec que certa Barcelona som els mateixos que hi vivim que ens la deixem perdre pel diner fàcil... Sobre aquest tema tinc un post pendent, que es titularia "Aquí mariconadas las justas" sobre una experiència real en un bar gallec que es manté autèntinc al gòtic i sobre unes turistes australianes que hi van entrar súper encantades de trobar un lloc com aquell però on se'ls hi va acórrer demanar un "café frappé" com si es trobessin en un Starbucks. Quan jo li intentar traduir al senyor del bar més o menys el que demanaven ("un café con hielo?", deia ell "no, exactamente", "un granizado de café", "bueno, pero tampoco"), ell va acabar sentenciant "aquí, mariconadas las justas". Sóc súper defensora dels bars que es mantenen a ciutat vella amb, "aquí, mariconadas, las justas".
Publica un comentari a l'entrada