Aquesta setmana el bloc celebra un any d'existència i el centenar de missatges publicats, així que és un bon moment per parlar de la imatge que il·lustra la capçalera. Des de fa anys la ciutat ha trobat diferents solucions per fer menys lletges les mitgeres, aquelles parets cegues que no s'han construït per viure de cara a l'exterior però de tan en quant acaben treient les seves grises pintes a la vista de tothom. L'habitual és recórrer al tompe-l'oeil o enganyatall, un mural o pintura que dóna la il·lusió de vida a una paret ben morta. Però darrerament hem vist altres solucions, com els cal·ligrames o petits jocs escultòrics. La mitgera dels gats que es troba entre el carrer Xuclà i Pintor Fortuny és un gran exemple de solució original per convertir un tros de paret en un racó encantador. L'artista Arnal Ballester hi va pintar uns simpàtics grafits felins el 1998 amb la col·laboració d'Illo Tatxe i Xavier Mas. L'arquitecte divendres, 27 de febrer del 2009
La mitgera dels gats
Aquesta setmana el bloc celebra un any d'existència i el centenar de missatges publicats, així que és un bon moment per parlar de la imatge que il·lustra la capçalera. Des de fa anys la ciutat ha trobat diferents solucions per fer menys lletges les mitgeres, aquelles parets cegues que no s'han construït per viure de cara a l'exterior però de tan en quant acaben treient les seves grises pintes a la vista de tothom. L'habitual és recórrer al tompe-l'oeil o enganyatall, un mural o pintura que dóna la il·lusió de vida a una paret ben morta. Però darrerament hem vist altres solucions, com els cal·ligrames o petits jocs escultòrics. La mitgera dels gats que es troba entre el carrer Xuclà i Pintor Fortuny és un gran exemple de solució original per convertir un tros de paret en un racó encantador. L'artista Arnal Ballester hi va pintar uns simpàtics grafits felins el 1998 amb la col·laboració d'Illo Tatxe i Xavier Mas. L'arquitecte 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Enhorabona pel bloc i felicitats. Per molts anys!
Trobo encertadíssim amb que el vas batejar dient-te Eulàlia.
Aquesta mitjera crec que és de les més maques que tenim a Barcelona. N'hi ha un parell més que també m'agraden, una Diagonal/Marina, que reprodueix una casa de veïns i l'altra al Passeig del Born, un poema visual on les formigues són les protagonistes... no voldria errar-me però podria ser d'en Brossa?
No sé què passa, però molts blocaires que vaig coneixent tenim debilitat pels gats... ;-)
Gràcies Met. Vull anar penjant imatges d'altres mitgeres: la dels balcons que comentes, la del Born que és un cal·ligrama d'en Salvat Papasseit que si no m'erro va néixer o viure al barri, una aprop del macba, la de santa caterina...
I no sabia això de la debilitat blocaire pels gats, jaja...
Molt afortunada aquesta reflexió. Efectivament els grafits són de l'Arnal Ballester i el tractament de la mitgera del Joan Casadevall, arquitected el Gabinete del Color que no pas Joan Ballester, ja que no són germans sino col·laboradors.
Gràcies per la rectificació, si és que algun dia la feu...Joan Casadevall (gabinete@gabinetedelcolor.com)
Corretgit! Sento l'error i gràcies per avisar-me.
salutacions,
Publica un comentari a l'entrada